Polskich Świąt:Wrocław/Białystok/Dąbrowa Białostocka/ Gołdap/Warszawa/Wrocław

Posted: 5 gener 2013 in Uncategorized
Warszawa Xmas tree

Arbre de Nadal a Varsovia / Warszawa Christmas Tree

Crec que aquest serà un dels posts més llargs que he escrit fins ara i com que la ocasió s’ho mereix, intentaré desempolsar el meu angles escrit per segona vegada i provaré de fer un post bilingüe. Som-hi!

I think, this is going to be one of the longest posts I’ve written so far, and as the occasion deserves, I’ll try to dust-off my written english for the second time and make this post bilingualy. Here we go!

La meva última classe a Wrocław va ser el 21 de Desembre de 2012 i va consistir simplement en anar a les 8 al hospital que es troba a 1 hora de casa a que em firmessin assitencia i punt. Un cop de tornada a casa, tot sol perquè l’Alba va marxar el 19 i la Giulia el mateix 21 a les 5 del matí, hem vaig posar a preparar la maleta per els dies que passaria fora. Mentre em preparava la bossa hem van sorgir uns quants dubtes: Quants dies marxo? Quants dies passaré a cada lloc? Quina temperatura deu fer per allà? Per als que no ho sapigueu, finalment vaig decidir passar les festes aquí a Polònia i l’Ania i la Magda (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/10/30/jesien-zimno-is-frio-olsztyn-iesn/) juntament amb les seves families hem van obrir les portes a passar les festes a casa seva en una mena de “meitat i meitat”.

trip

Resum del viatge / Trip’s summary

My last class in Wroclaw was on 21 December 2012 and it consisted simply on going at 8 to the hospital that is 1 hour away from home, sign attendance and that’s all folks. Once back home, alone because Alba went back on 19 and Giulia in the same day, 21st morning at 5, I started to prepare the suitcase for the days I was going to spent outdoors. As I was preparing the bag some questions came to my mind: How many days will I be out? How many days will I spend in each place? What temperature should do there? For those who do not know, I decided to spend the holidays here in Poland and Ania’s and Magda’s places (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/10/30/jesien-zimno-is-frio-olsztyn- iesn /) together with their families, that have opened their doors to let me spend the holidays at their homes in some kind of “half and half”.

Com ja vaig comentar dos posts enrere (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/12/21/relativitat-nadalenca/) en aquests moments pre-nadal em va ser impossible (tampoc ho vaig intentar evitar) no pensar en tota la família  amics… Aquella mateixa nit vaig organitzar un petit sopar al pis amb pizzes a domicili amb els meus amics d’Erasmus que encara quedaven per Polònia a l’espera del seu retorn temporal als seus paissos d’origen. Dons be, després de 20 min a casa s’en va anar la llum i aixo implica no calefacció… Aixi que vam sopar a la llum de les espelmes i vora les 12-1 tots van marxar cap a la resi/casa, jo em vaig acabar de fer la bossa i em vaig posar al llit amb la temperatura de casa fregant els 12ºC…

DSC_0004

Sopar amb espelmes / Candlelight dinner

As I mentioned two posts ago (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/12/21/relativitat-nadalenca/) in this days pre-Christmas I was impossible for me (I didn’t try to avoid) not considering all family friends … That night I organized a small dinner with pizza at home with my Erasmus friends that were still in Poland, who were waiting for their temporarily return to their home countries. So, 20 min after starting this dinner, the light went off, and this means no heating … So we had dinner under the candlelight… At  12-1h all of them came back to the residence /home, I finished my packing and got to bed with the temperature of the house reaching 12 ºC.

Al final la electricitat va tornar a les 6 del matí i em vaig despertar amb la llum de la meva habitació encesa… Un cop tot arreglat vaig marxar de casa per agafar el tren que em portaria de Wrocław a Białystok, primera parada tècnica  He fet aquest viatge exactament 5 cops amb aquest 6. Son uns 530 km que en tren es tradueixen a unes 8-9h. Segurament us portareu les mans al cap, peró a mi ja no m’importa. De fet no m’ha importat mai. Amb un bon llibre, musica i moltes ganes de donar conversa als teus companys de compartiment el viatge passa volant i no t’en adones i ja has arribat. Potser es perqué aquest trajecte connecta les dues ciutats que representen més per a mi vaig decidir agafar-me aquest souvenir del tren en que he passat (i passaré) tantes hores.

Wroclaw bialy

Wrocław –> Białystok

DSC_0196

Petit souvenir / Little souvenir

Finally the electricity came back at 6 in the morning and I woke up with the light in my room turned on … Once everything was fixed I left home to catch the train that would take me from Wrocław to Białystok, first pit stop!! I made this trip exactly 5 times, with this 6. It consist about 530 km by train, that means about 8-9h. You might be freaking out, but I don’t care. In fact it never cared. With a good book, music and eager to talk to your unknown compatiment mates, the journey flies away, and you don’t realise that you have already arrived. Maybe it’s because this route connects the two most important cities for me, I decided to take my souvenir of this train in which I spent (and will spend) many hours.

Un cop a Białystok, la primera sensació va ser de al·lucinar… Feia un fred mortal -21ºC i la neu apilada a les voreres m’arribava a l’alçada del pit… Si miraves al terra no veies el terra, era tot blanc, neu, gel… Winter is here! Un cop fora de l’estació vaig agafar el autobús numero 10 (si el mateix que vaig agafar el 23 d’Agost quan vaig arribar) que em va portar per el centre de la ciutat, els dormitoris i finalment casa de l’Ania. Un cop allà ella m’esperava a la parada de bus. Vam anar cap a casa seva on vaig sopar alguna cosa i vaig xerrar amb els papis en previsió de que potser no tindria internet en els propers dies.

DSC_0012

Białystok nevat / Snowed Białystok

Once in Białystok, the first impression was hallucinating … It was a deadly cold, (-21ºC) and the snow piled up on the sidewalks  reached my chest … If you looked at the floor, you were not able to see the ground, it was all white, snow, ice … Winter is here! Once outside the station, I took the bus number 10 (the same as I took when I arrived here the 23 rd of August) that led me to the center of the city, the dormitories and finally Ania’s house. She was waiting for me at the bus stop. We went back home where I dine something and I chat with my parets in anticipation of  “maybe not internet” in the next days.

Al matí següent (23 de Desembre) ens vam llevar relativament d’hora per anar a agafar el tren en direcció Dąbrowa Białostocka que es el poble on realment viu l’Ania ja que a Białystok viu en un pis d’estudiants. El viatge va ser de 1h i poc al passadís del tren ja que tots els compartiments estaven plens, cosa que ens va permetre veure alguns Bambis per la finestra. Un cop a Dąbrowa vam anar cap a casa seva que es troba a 6 min a peu des de l’estació. Un cop allà vaig conèixer als seus pares, la seva avia, les seves dues germanes i dos germans.  Es van mostrar molt i molt amables amb mi i jo vaig intentar fer servir el poc Polonès que sé per dir mil i una vegades “Dziękuję bardzo” (Moltes gràcies).

Dabrowa

Białystok –> Dąbrowa Białostocka

DSC_0089

Mapa de Dąbrowa Białostocka / Dąbrowa Białostocka’s map

The next morning (23 rd of December) we got up relatively early to go to catch a train to Dąbrowa Białostocka, the town where  Ania’s from, because she lives in a student flat in Białystok. The trip was short (1h) but we stayed in the hallway because all the compartments were full, this allowed us to see some Bambis throught the window. Once Dąbrowa, we went direction home that is 6 min walking from the station. Once there I met her parents, her grandmother, her two sisters and two brothers. They were extremely kind to me and I tried to use the little Polish I know to say a thousand times “Dziękuję bardzo” (Thank you).

El primer dia vam sopar ben d’hora i vam anar a dormir, jo estava matxaca’t de tant tren i necessitava agafar el llit! Al matí següent em vaig aixecar a hora Hispano/catalana, es a dir les 12 :P. Vaig dinar a aquesta hora i vam fer un intensiu de televisió Polonesa fins a l’hora del sopar de Nadal. La televisió Polonesa té un programa amb bastant d’èxit anomenat Kabarety, on un grup d’actors surten al escenari i preparen una serie de gags al estil tricicle (sense ser mut) que té molt d’èxit  L’Ania m’anava explicant de tant en quant algun dels gags i em vaig sorprendre a mi mateix al entendre algun d’ells (òbviament els mes simples). Finalment va arribar l’hora del sopar (17h) aixi que prèviament em vaig arreglar una mica i vaig baixar a sopar. Abans de sopar, ens vam reunir tots al voltat de la taula i una de les germanes de l’Ania va llegir un passatge de la Bíblia  A continuació la mare de l’Ania ens va repartir a tots un pa d’ostia i el que havíem de fer era anar persona per persona desitjant els nostres millors desitjos, fer-se tres petons (i no dos!) i tot seguit agafar una mica del seu pa d’ostia i menjar-te’l. Pobre de mi només vaig poder desitjar alguna cosa decent a l’Ania en Angles ja que la resta va ser una successió de “Wszystkiego najlepszego” que significa alguna cosa aixi com “tots els meus millors desitjos per a tu” però la intenció es el que compta.

DSC_0015

La taula del sopar de nit bona / Xmas eve dinner table

DSC_0022

Les osties i la bíblia / The “holy bread” and the Bible

The first day we had dinner and we went to sleep very early, I was so destroyed because of the train and I needed  the bed! The next morning I got up at the Hispanic /Catalan time, that means 12: P. Then I had lunch and we did an intensive Polish television session to create a Christmas’ atmosphere before the dinner. Polish television has a very successful program called Kabarety, in which a group of actors act in the stage and prepare a series of gags in the “Tricicle” style (without mute) that is very successful. Ania was explaining me the meaning from time to time and I surprised myself when I understood some of the jokes before she translated to me (obviously the simplest). Finally it was time for dinner (17h) so I changed my clothes previously and I went donw to eat. Before dinner, we gathered all around the table and one of Ania’s sisters, read a passage from the Bible. Then Ania’s mother gave to all of us one peice of “holy bread” and what every person had to do was go wishing our best wishes each one, take three kisses (not two!) and then take a bit of bread and eat it. Poor me I could only wish something decent to Ania (in English) because the rest was a succession of “Wszystkiego najlepszego” which means something like “all my best wishes for you” but the intention is what counts.

Seguidament va començar el tiberi! la tradició diu que s’ha d’iniciar el sopar quan apareix la primera estrella al cel, que simbolitza el naixement de Jesús  El sopar ha de consistir en uns 12 plats en honor als 12 apòstols i durant tot el dia no es pot menjar carn ni beure alcohol. Aixi que els plats eren amanides i peix. La tradició també diu que per a tenir sort has de tastar com a minim una vegada tots i cadascún dels plats, així que hem vaig afluixar el cinturó i preparar les meves papil·les gustatives per al recital. Estaven realment deliciosos però hem sap greu no recordar el nom de cap d’ells. Al final per postres hi havia un sortit de pastissos  de tot tipus, si no m’erro vaig compar uns 5 tipus diferents (el paradís). Un cop als postres el germà més petit de l’Ania es va posar a espera l’arribada de “Swiety Mikolaj” que es el nostre Pare Noel. Durant un moment que el nen es trobava al pis de dalt aquest Swiety Mikolaj va arrivar al menjador i va deixar regals per a tothom, inclòs per a mi. Em vaig quedar de pedra… No m’esperava res de res… El meu regal era la hospitalitat que estava rebent però tot i aixi allà hi havia un paquet i un sobre amb el meu nom… A dins del sobre hi havien 50 zl de part de l’avia de l’Ania, una dona super entranyable que es va currar un detallàs! I el paquet tenia 2 caixes de dolços i un llibre de fotos que es com una mena de compilació de fotos dels viatges que vam fer per Białystok durant el curs o l’escapada a Olsztyn de fa ja uns mesos. Realment va ser un regalàs que no m’esperava, hem va fer molta, moltíssima il·lusió. Jo vaig preparar tant per l’Ania com per la Magda una petita invitació a visitar Barcelona sempre que vulguin acompanyada d’un joc de taula per l’Ania i un llibre per a la Magda.

DSC_0024

Preparant la taula / Preparing the dinner

DSC_0028

La familia de l’Ania / Ania’s family

DSC_0198

El meu regal de Nadal! / My Xmas present!

Then the feast began! Tradition says that the dinner should begin when the first star appears in the sky, which symbolizes the birth of Jesus. Dinner should consist of about 12 dishes in honor of the 12 apostles. Throughout the day you can’t eat meat or drink alcohol. So we ate salads and fish dishes. Tradition also says that if you want to be lucky, you have to try at least once time each dish, so I have loosened my belt and I prepared my taste buds for the recital. The dishes were really delicious but I regret not remembering the name of any of them. In the end there was the time for desserts, and there were cakes of all kinds, if I’m not mistaken there were about 5 different types (paradise). Once the dessert was finished, Ania’s younger brother started to expect the arrival of “Swiety Mikolaj” that our Santa Claus. When the kid was upstairs for a moment, Swiety Mikolaj arrived in the dining room and left gifts for everyone, even for me. I was stunned… I did’t expect anything… My gift was the hospitality I was receiving but still there was a package and an envelope with my name … Inside the envelope there were 50 zl part of Ania’s grandmother, a lovely woman who had a big detail with me! And in the package there were 2 boxes of candy and a photo book. It was a sort of compilation of pictures of the trips we made during the EILC Polish course in Białystok or Olsztyn trip a few months ago. It was a big present, and really, I was not expecting that, I was so, so grateful. I prepare an invitation to visit Barcelona whenever they want for Ania and Magda plus a board game for Ania and a book for Magda.

Després dels regals vam posar-nos a jugar a cartes amb les germanes de l’Ania per a fer temps fins a les 23:30 aproximadament per anar a la missa del gall. Els que hem conegueu una mica ja sabreu la meva opino pel que fa a la religió però sobretot pel que fa a l’Església com a institució  No obstant això vaig decidir d’anar-hi (tot i que hem van preguntar si hi volia anar) perquè crec que s’ha de ser obert de mires, i encara que jo tingui una opinió més o menys formada no em moriré, ni em quedaré ceg, ni s’em caurà la pell per anar a missa. Aixi que a les dotze menys poc ja erem a dins de la església plena a vessar i a les dotze va donar inici la missa. Hi havia gent a tot arreu, de fet nosaltres van tenir que estar dempeus durant tota la ceremonia perquè no hi havia lloc. Pel que fa la missa en si tampoc puc opinar amb gran coneixement o comparar gaire ja que el que he vist aquí a Catalunya son bodes o funerals. Tot i aixi al voltant la una la missa va concloure, vam tornar cap a casa i cap al sobre.

DSC_0092

L’església de Dąbrowa Białostocka / Dąbrowa Białostocka’s church

After the gifts we get to play cards with Ania and her sisters to spend the time until about 23:30 to go to midnight mass. If you know me a little, you already know my opinion thorwards religion, but especially of the Church as an institution, however I decided to go there (even though they asked me if I wanted to go there ) because I think we should be open-minded, even though I have more or less formed an opinion about church and religion, I will not die or became blind to attend to Christmas mass. So, close to 12 we were inside the church that was completly full amb at 12 the mass started. There were people everywhere, in fact we had to stand throughout the ceremony because there was no place. About the Mass itself I can not say very much because my knowledge is so limited . I have nothing to compare with because I have only been in a mass in weddings or funerals in Catalonia. However, around one AM, the Mass ended, we head back home and I get in the envelope (I went to bed).

El dia següent ja era 25! Nadal! I com no em vaig llevar de nou a les 12. Vam dinar alguna cosa a la cuina i vam fer temps amb la tele i els videoclips musicals per l’hora del sopar de nadal. En aquests dies allà he descobert uns quants grups de musica en Polonès que valen molt i molt la pena, entre ells Enej que ja he començat a buscar concerts d’aquesta banda de Folk/Rock perquè tot i no entendre quasi res, crec que la seva musica porta molt i molt bon rotllo i si et pares a traduir les lletres ni ha de molt optimistes. 😀

The next day it was 25! Christmas! And of course I woke up again at 12. We ate something in the kitchen and took time with TV and music videos to spend time waiting for Christmas dinner. These days there I discovered several groups of Polish music that extremely worth, including Enej. I’ve already started looking for concerts of this Folk/Rock band because even if I don’t understand almost anything, I think their music has extremely good vibes and if you stop to translate the lyrics are very optimistic. 😀

Va arribar el sopar, aquest cop amb carn, mes amanides, mes pastissos .. Tot deliciós! Un altre tret diferencial amb el sopar del dia anterior va ser l’alcohol. Al mig de la taula juntament amb les altres ampolles n’hi havia una de Wódka Polonès que va durar ben poquet plena, ja que per iniciar el sopar tothom va fer un xupito i a partir d’aquí es van anar succeint quan els gots estaven buits i tu tenies prou resistència per entonar el següent “Na zdrowie!” (Salut!). Vaig acabar el sopar una mica tocadet aixi que vam sortir a fer un petit passeig per veure el poble però el fred ens va fer tornar d’hora a casa on vam acabar el dia amb uns xupitos més i una pel·lícula.

1357386383322

Vodka Polonès / Polish wódka

Then the dinner came, this time with meat, more salads, cakes…  Eveything delicious! Another distinguishing feature of  the dinner from the day before was alcohol. In the middle of the table, with the other bottles, there was one of Polish Wódka, that it became empty at the end of the dinner. At the begining we started with one shot and after that one, we drunk some more giving some time between to gain enought power to tone the following “Na zdrowie!” (Salut!). I finished dinner a little tipsy so we go out for a walk to see the town but the cold made ​​us return home early, so we ended the day up with some shots and a movie.

El dia següent (26 de Desembre) vam aprofitar per sortir a fer una volta pel poble (ja feia menys fred) i per fer un ninot de neu, ja que a Wrocław ja no en quedava i aquí anava camí de fondre’s ja que les temperatures estaven en augment. Per la tarda vam xerrar amb la Magda i vam quedar que el dia següent faríem les bosses i aniríem cap a Gołdap a passar un parell de dies ja que el 31 teniem que estar  a Wrocław per a passar el cap d’any en una macro-festa que tot i que no era la meva preferència no tenia cap altre alternativa. Aquella nit vam quedar amb uns amics d’escola de l’Ania i jo em vaig passar una estona xerrant amb un noi que estudiava ciències polítiques i tenia aspiracions de arribar a ser president de Polònia en el futur :D. Em va sorprendre perquè he xerrat de política amb molta gent des de que estic aquí però mai he volgut preguntar quina es la seva alineació ideologia, dons bé, aquest noi hem va sorprendre perquè hem va dir obertament que ell era d’esquerres (i ara per ara govern i oposició son de dretes) i que la esquerra a Polònia havia quedat feta una merda desprès del comunisme.

DSC_0078

Ninot de nou “peculiar” / “Special” Snomaw

The following day (26 December) we went on a tour to sightseing the town (and getting less cold) and make a snowman, as in Wrocław the snow was melted and there was starting to do it due to the “high” temperatures. In the afternoon we chated with Magda and we decided that the next day we would  pack our bags and move to Gołdap to spend a couple of days, because the 31 we should be in Wroclaw to spend the New Year in a macro-party, even if it was not my preference, I had no other alternatives. That night we stayed with Ania’s friends from school and I spend some time chatting with a guy who studied political sciences that had aspirations to become the president of Poland in the future :D. I was surprised because I’ve talked with many people about politics since I’m here but I never wanted to ask what was their political alignment or ideology, well, this guy surprised me because he confessed me openly that he was left-sided (and now government and opposition are right sided) and the left paties in post-communist Poland just suck.

El 27 vam acabar de fer les bosses i vam agafar un tren direcció Suwałki cosa que ens va portar 1h i poc més. Un cop allà vam anar a buscar l’estació d’autobusos i desprès d’esperar 1 hora vam agafar un autobús força atrotinat que en 1h 45 min ens havia de fer arribar a Gołdap, també conegut per la Magda com “La fi del mon”. Dons si, la fi del mon… O aixo semblava quan el bus ens portava cap allà. Em va recordar el paisatge de la Galícia que vaig veure aquell hivern que vaig passar el cap d’any a Becerreá, tot nevat, amb camps però sense cap muntanya, cap a destacar diguem-ne. Un cop a Gołdap la Magda ens va venir a buscar en cotxe i no en bici com ens havia promes i ens va portar cap a casa seva. Un cop allà em vaig presentar amb el meu Polonès precari a els seus pares i vaig coneixer al seu gat “Bimbas” o “Bimber”. Bimbas vol dir algo aixi com vago o que no fa res, però va ser rebatejat pels amics de la Magda a Bimber que es un tipus de licor casolà.

Goldap

Dąbrowa Białostocka –> Gołdap

DSC_0238

Llac de casa la Magda / Maga’s lake

DSC_0237

Bimber – Bimbas

The 27 we finished packing our stuff and we took a train towards Suwałki which took us 1 hour and little more. Once there we went to find the bus station to wait for 1 hour and then we took a “special” bus that should take us in 1hr 45 mins to Gołdap, also known for Magda as “The end of the world “… Or so it seems when the bus took us there. It reminded me of the landscape of Galicia I saw that winter  whereI spent the New Year in Becerreá, even snowy fields, but with no mountains to highlight. Once in Gołdap Magda came to pick us by car instead of bike like she promised. Once there I introduced my self to her parents using precarious Polish and I also met her cat called “Bimbas” or “Bimber”. Bimbas means” lazy” or “something that does nothing”, but was renamed by Magda’s friends to Bimber that is a type of homemade liquor.

Al poc d’arribar vam posar les bosses a lloc i vam anar a sopar. Realment he de reconeixer que durant tots aquest dies fora de “casa” (Wrocław) he menjat com un rei i he provat moltes coses que desconeixia i en canvi m’he retrobat amb plats del primer mes que hem va fer molta il·lusió assaborir de nou! El silenci durant el sopar imposat per la barrera diplomàtica del idioma va durar van poc… El pare de la Magda em va començar a fer preguntes sobre Espanya, política  economia, religió, Catalunya… Realment va ser molt agradable que s’interesses tant per conèixer una miqueta sobre el noi que tenia a casa seva. Realment va ser molt interessant la xerrada i desprès d’una estona ens vam comunicar el pare i jo sols a base del meu “Polonès” el seu “Angles” i molt i molt de teatre i mímica per part dels dos. Va ser molt interessant i vaig aprofitar per aprendre encara més una mica d’aquest país en el que visc ara, i hem va sorprendre totes les coses que sabia sobre Espanya i la seva historia.

DSC_0103

Magda i el seu pare / Magda and her father

When we arrived we began to put the bags in place and we went to dinner. Actually I have to admit that during all these days away from “home” (Wrocław) I ate like a king and I’ve tried many things that I didn’t know yet but I also met again with dishes that I discovered during my first month and it was nice to eat it again! Good memories! The silence during dinner imposed by the diplomatic language’s barrier lasted  just a few seconds… Magda’s father began to ask questions about Spain, politics, economy, religion, Catalonia … It was really nice to know that he cared so much to know more about the boy who was in his house. It was really interesting talking and after a while we were able to communicate just her father and I using my “Polish”  our “English” and lots and lots of theater and mime. It was very interesting and I liked to learn a little more of this country in which I live now, and I was surprised to see all the things he knew about Spain and its history.

Al matí següent ens vam llevar i hem van deixar triar a mi que fariem durant el matí. Resposta: esquí! Vam anar a una petita pista que esta a 5 minuts en cotxe de casa la Magda i vam esquiar durant un parell d’horetes que van passar en un pim pam. Va ser maco veure la posta de sol des de dalt de la muntanya mentre esquiava. Desprès vam tornar a casa, vam sopar, vam veure’ns una ampolla de tequila entre els 3 i vam sortir de festa a un petit garito que estava al costat de casa on posaven musica força decent. Al matí següent, sense gaire ressaca hem vaig llevar i desprès de dinar/sopar els deliciosos Kartace que ja vaig comentar (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/09/09/mas-vale-tarde-que-nunca/) vam anar a fer una mica de visita per Gołdap.

1357386625346

Ski!

DSC_0001 (2)

Kartace!

DSC_0126

Tequila Josera!

DSC_0172

I see land there…

The next morning we woke up and Ania and Magda let me choose in what we were going to spend the morning. Answer: Ski! We went to a small track which is 5 minutes far from Magda’s house and we were skiing for a couple of hours that went by so fastly. It was beautiful to see the sunset from the top of the mountain while I was skiing. After we returned home, we had dinner, we shared a bottle of tequila between 3 and we went party in a small place that was close to home, where they put music quite decent. The next morning we got up without too much hangover and after lunch /dinner delicious Kartace I commented (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/09/09/mas-vale-tarde-que-nunca/ ) we went to visit Gołdap.

Vam visitar un llac immens que estava tot gelat des del que es podia veure la frontera amb Rússia  de fet la Magda ens va explicar que al mig del llac hi ha una corda de banda a banda que divideix el llac entre la part Russa i la part Polonesa. Vam fer una fugaç visita pel centre que em va servir per fer-me una petita idea del encant que té com a petita ciutat fronterera i vam tornar cap a casa per a fer una mica de xerradeta amb vi calent. Mmm… Es una d’aquelles coses que mai m’hauria imaginat que m’agradarien i ara estic encantat amb ell, aixi com la cervesa calenta no m’apassiona el vi el trobo boníssim! També vaig retrovar-me a un plat anomenat Gołąbki que consisteix en un rotllos de col amb carn per dintre que et fan la boca aigua i vaig provar un licor casolà fet pels veïns de la Magda anomenat Nalepka (o algo similar) que em vaig guanyar a pols pel fet de dir-li al veí (en polonès) lo bo que estava el seu licor i de passada posar a parir el Rey d’Espanya. Ah si! I també un pastis fet unicament d’ou, pero que necesitaves com uns 60 ous per fer-lo… Deu meu m’he enamorat del menjar polonès!

DSC_0159

I aquí esta Rússia / This is Russia

DSC_0229

Foto de família / Familly picture

DSC_0095

Vi calent / Hot wine

We visited a huge lake that was completly frozen. From that point we could see the Russian border actually, Magda told us that in the middle of the lake there is a rope that goes from side to side, that divides the lake between the Russian and the Polish side. We made a brief visit to the city center that helped me to make me a little idea of the charm that has the city as small border town and w went back home to have some chat  with mulled wine. Mmm … It’s one of those things I never would have imagined that I could like and I’m happy with it, as well as warm beer is not my cup of tea, hot wine is just awsome! I also met again a dish called Gołąbki consisting of a cabbage rolls with meat on the inside that will “make your mouth water” and tried a homemade liquor made ​​by Magda’s neighbors called Nalepka (or something similar) that I won on my own because I told to the neighbor (in Polish) how good was his liquor and some beautiful words dedicated to the King of Spain. Oh yeah! And also a cake made only of eggs, but you need like 60 eggs to make it… Fuck, I’m in love with Polish cuisine!

M’he oblidat de dir-vos que finalment vam decidir no anar a Wrocław a passar el cap d’any, aixi que ens vam apuntar al pla de la Magda de passar-lo a Warszawa (Varsovia) amb els seus amics que va fer durant el seu Erasmus a Finlandia. Aixi que el dia 30 vam aprofitar per fer una ultima visita a un lloc anomenat Piękna góra (Muntanya maca), on hi havia un mirador preciós que girava 360º des de on ens vam prendre un altre vi calent gaudint de la posta de sol. A les 4 am del 31 de Desembre va sonar el despertador… A les 5 havíem d’agafar el autobús que ens portava de Gołdap a Warszawa en no se quantes hores perquè me les vaig passar dormint.

DSC_0274

Piękna góra

DSC_0306

Vi calent de nou / Hot wine again

Warszawa

Gołdap –> Warszawa

I forgot to tell you that we finally decided not to go to Wroclaw to spend New Year’s Eve, so we enroled to Magda’s planto spend it in Warszawa (Warsaw) with the friends she made during her Erasmus in Finland. So the 30th we made our  last visit to a place called Piękna góra (beautiful mountain), where there was a lovely balcony that turned 360 degrees from where we took another mulled wine and enjoy the sunset. At 4 am on December 31 st, rang the alarm … At 5 we had to catch the bus that took us from Gołdap to Warsaw in I don’t know how many hours because I spent all the trip sleeping.

Un cop a Warszawa, vam anar a trobar l’hostal on anavem a passar la nit i fer la festa. El hostal va resultar estar “una mica” lluny del centre, de fet es trobava com a la zona franca de Warszawa i per a colmo es propietaris eren Russos. Les bromes sobre la màfia russa no van trigar a aparèixer. Tot i aixi el lloc era força decent i el preu era econòmic (30 zl/nit/persona). Vam deixar les bosses i com que teniem encara unes quantes hores vam decidir fer el guíri per Warszawa. Va ser molt curiós veure com jo, el estranger  tenia que guiar a les poloneses fins al centre històric… Com a justificació hem van dir que havien estat un parell de cops a la ciutat. Desprès de la visita, uns pierogis i uns vinets calentons, vam enfilar rumb cap a la parada de tram per trobar-nos amb els amics de la Magda, no sense abans para per comprar uns raïms per a la nit.

DSC_0003

Nicolás Copérnic / Mikołaj Kopernik

DSC_0020

Centre històric de Varsòvia / Warszawa old town

DSC_0041

La Sirena de Varsòvia / Warszawa’s mermaid

DSC_0055

Mireu el meu nou pentinat / Look at my new haircut

DSC_0072

La casa de Marie Salomea Skłodowska Curie / Marie Salomea Skłodowska Curie’s house

Once in Warsaw, we went to find the hostel where we were going to spend the night and make the party. The hostel turned out to be “a little” far away from the center, as it seemed to me, it was like in a factory zone, in the middle of nowhere and the owners were Russians. The jokes about the Russian mafia appeared quickly. However the place was pretty decent and the price was cheap (30 zl / night / person). We left the bags and as we still had a few hours we decided to do the tourist in Warszawa. It was interesting to see how me, the foreigner, had to guide the Poles to reach the historical center… As justification they told me that they had been only a couple of times in the city. After the visit, a few pierogi and a mulled wine, we went to meet Magda’s friends, but first we stopped to buy grapes for the night.

Eren unes 15 persones aproximadament, tots polonesos a excepció d’un noi de Gales, un d’Hongria i un altre d’Eslovàquia. Formaven un grup molt maco i ràpidament s’em van passar al Angles per xerrar amb mi. Vam arribar al hostal, vaig posar el raïm a la nevera i vam començar a preparar la festa: globus, barrets, matasogres… I sense adonar-nos ja estavem de festa. Recordo un inci molt simpatic, xerrant amb el noi de Hongria que tenia amics catalans i coneixia algunes paraules com: Bon dia, merda… El català bàsic! La situació era molt agradable i n’hi havia alguns que sentien una mena d’enveja sana envers meu pel fet de ser l’únic d’allà que estava d’Erasmus… Aquesta experiència que tothom enyora tant i tant un cop s’acaba.

DSC_0179

Festa de Cap d’Any / New Year’s Eve Party

There were about 15 people, all Polish except a guy from Wales, one from Hungary and one from Slovakia. They were a very nice group and quickly they started to speak with me in english. We arrived at the hostel, I put the grapes in the fridge and we started to prepare the party: balloons, hats… And without realizing it, we were already celebrating! I remember a very nice conversation, chatting with the guy from Hungary who had friends from Catalonia and knew some Catalan words: Good morning, shit … The basic Catalan! The situation was very nice and there were some of them who felt a sort of healthy envy toward me because I was the only one there, who was Erasmus in that moment… This experience that everyone misses once finished.

La cosa pintava molt bé! Fins hi tot s’ens va colar un mimo al hostal que armat amb una ampolla de wódka i sense dir res va repartir xupitos per a tothom. El millor de tot es que aquell home era un total desconegut i ningú sabia d’on havia sortit… Finalment però crec que se’l va invitar a marxar amablement. La cosa es va començar a torçar quan en una de les sortides a fumar del noi Hongarès (Balász), en la que el vaig acompanyar, vam ser invitats a entrar per la finestra del local de davant on estaven els propietaris Russos del hostal fent una festa. Sense pensar-nos-ho vam saltar per la finestra i ens vam posar a ballar amb els Russos… Uns minuts desprès, ens vam adonar de la bogeria que estavem fent i vam decidir tornar cap a la nostra festa. En aquest moment hi havia més alcohol que Xoan dins meu aixi que les conseqüències van ser lleugerament nefastes… Només us diré que el raïm deu seguir a la nevera del hostal… Al matí següent em vaig llevar amb més vergonya que ressaca i desprès d’una desitjada dutxa vam recollir les coses per enfilar camí a l’estació de tren per tornar a les nostres ciutats.

602935_545953478748616_493936392_n

La germanor Hungaro-Catalana / The Hungarian-Catalan brotherhood

543849_545953395415291_151645361_n

Ania i el mim desconegut / Ania and the unknown mime

DSC_0164

😀

The party was going very well! We even had a mime that sneak in the hostel, armed with a bottle of wódka and so silently, he gave shots to everyone. The best part is that this man was a total stranger and nobody knew why he was there … Lastly, I think he was politely invited to leave. Things began to turn when during one of the smoking outputs of the Hungarian boy (Balász) in which I accompanied him, we were invited to enter trought a window of the house in front of the hostel, were the Russian owners were having a party. Without thinking in ourselves we jump through the window and we got to dance with the Russians … A few minutes later, we realized the maddness of what we were doing and decided to return to our party. At this time there was more alcohol inside me than Xoan, so that the consequences were slightly ominous … I will only tell you that the grapes should still in the hostel’s fridge… The next morning I woke up with more shame than hangover on me and after a heavenly shower we picked our things to go to the train station to go to our cities.

A l’estació ens vam despedir i va ser una mica trist… Realment ens ho passem molt be els 3 junts i es una putada que visquin tant lluny de Wrocław tot i que al preu que estan els trens aquí no resulta un gran problema. La cosa es que la seva vida aquí es “real” i aixo implica una exigència i responsabilitat envers la universitat que a mi (per sort) no m’exigeixen i que per tant la meva llibertat/disponibilitat es molt més gran. Dons això, desprès de la trista despedida, vaig pujar al meu vagó de segona classe (sempre que veig aixo penso en el Titanic) i 6 horetes cap a “casa” on m’esperava un pis buit a 7ºC ja que vam apagar la calefacció abans de marxar. I aquí he estat, tot sol fins avui que ha arribat la Giulia del seu nadal a Itàlia. Al trobar-me sol he estat pensant (mai havia pensat tant com durant l’Erasmus i potser es perquè mai havia tingut tantissimes estones per estar sol) en el fet de que passarà si he de marxar al final del primer semestre? He pensat en com vol actuar la Giulia aquest dos últims mesos que li queden i l’actitud es la de cremar-ho tot, cremar els últims cartutxos .. Jo realment espero i desitjo que m’allarguin l’estada per tenir més temps per viatjar, per coneixer més aquest país, viure més experiències i per molts, moltíssims altres motius… Realment seria una putada en tota regla que em diguessin que NO. I ha tantissimes coses que em queden per fer, per visitar, per menjar, per provar, per coneixer… En fi, com es diu molt per aquí: Creueu els dits per a mi. 😉

Wroclaw

Warszawa –> Wrocław

DSC_0199

😉

At the station we said goodbye and was sad … Actually we have a really good times the 3 together and it’s a real pity that they live so far Wrocław although the price trains is not a big problem here. The thing here is that their life here is “real” and this implies a need and responsibility to the university that I don’t have (thankfully) and that gives me a lot freedom/availability. So, after the sad goodbye, I got into my second class train wagon (when I see this I always think about Titanic) and 6 hours to “home” where my lonley flat was expecting me at 7 ºC because we turn off the heating before leaving. And here I was, all alone so far untill today that Giulia came back from her Christmas in Italy. Being alone I’ve been thinking (I never thought as much as in the Erasmus and perhaps because I never had so many moments to be alone) in what will happen if I have to come back Spain after the first semester? I thought about how Giulia wants to spend her last two months left, and her attitude is “to burn it all”, “burn the last cartridge”… I really hope and pray that I’ll be able stay to have more time to travel, to learn more about this country wich I started to love, live more experiences and many, many other things… It would really be a pain in the ass if they tell me NO. I still have so many things to do, see, to eat, to try to find … As is very common said arround here: Cross your fingers for me. 😉

P.D. Gràcies Ramon! 😉

46426_10151213245012963_1824078572_n

Thank you bro!

Anuncis
Comentaris
  1. Aiketa ha dit:

    Ja ho has dit, al principi, que seria un post llarg… Però m’ha encantat anar llegint l’experiència de viure un Nadal fora de casa i experimentant les tradicions d’altres països i famílies!
    M’he quedat intrigada però amb com va acabar la sortida de la festa dels russos el dia de Cap d’Any… jajajajaj
    Bon any nou Xoan!!! Creuaré els dits perquè puguis gaudir un semestre més de l’erasmus! 😉

    • xoanish ha dit:

      Gràcies! La festa dels russos va acavar bé! Despres de 30 minuts el noi d’Hungria i jo vam sortir de nou per la finestra i vam tornar a la nostra festa! Bon Any nou i gràcies de nou!

  2. Dani ha dit:

    xoan, conyasu, perque no escrius més posts mes curts?

    tot i així, molt guai, m’ho he llegit tot! m’he enrecordat que el nom del gat de la Mati es deia Pigro, que en italià significa vago, així que m’ha fet gràcia lo de Bimbas.

    m’alegro que t’ho estiguis passant tan be, cuida’t molt, no t’encogorcis tant i fins aviat!

    • xoanish ha dit:

      Joder… Quan no escric, perquè no escric… I quan ho fai o es cutre o es llarg… Vaya sibarita el niño 😉 I no m’encogorcio tant, només va ser la nit de cap d’any i per culpa del Hongarès! 😀

  3. Claudiam ha dit:

    Tinc els dits creuats! 😉

  4. Laiasaurio ha dit:

    Tiooooo!!! T’has passat 8 pobles en la llargada del post!!
    Ho he llegit en 4 torns! XDD ho arribes a fer en trossos mes curts i tenies blog x un mes!! Jajaja!!

    Al final vas passar uns grans nadals! El tema del raim, dono x sentat que alla no es fa… Els hi volies fer fer a tots?? Avisa quan sapigues quelcom de lo de allargar l’erasmus!

    Ah! I avui s’ha estrenat la T2 de pulseres!! Pel 3 a la carta la pots veure!
    Pulseres amuuuunt!!!

  5. Marina ha dit:

    feia temps que no entrava al teu blog, pensava que hi hauria més entrades… ejem ejem…

    Els dits creuats van funcionar, me n’alegro que ho estiguis passant tant bé, de debó.
    Però si a mi m’està passant el temps ràpid, no em puc imaginar com t’està passant a tu!

    Vagi b!

  6. Loretta ha dit:

    Hello there I am so excited I found your webpage, I really found
    you by error, while I was browsing on Aol for something else,
    Anyways I am here now and would just like to say cheers for a marvelous post and a
    all round interesting blog (I also love the theme/design), I don’t have time
    to read it all at the moment but I have book-marked it and also added in your
    RSS feeds, so when I have time I will be back to read much more, Please do keep up the awesome jo.

  7. Hi there! This is kind of off topic but I need some advice from
    an established blog. Is it tough to set up your own
    blog? I’m not very techincal but I can figure things out pretty fast. I’m thinking about
    setting up my own but I’m not sure where to start. Do you have any tips or suggestions? Cheers

Dodaj komentarz

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s