2012

Posted: 2 gener 2013 in Uncategorized

Hiroshima

 

Si ve es cert que volia fer un post retrospectiu del 2012, va ser el senyor 6D (Doctor Don Daniel Duque De Doncos) que em va retar a fer-ho seguint l’estil del seu post (http://elmundoen3d.wordpress.com/2011/12/) i com a bon cavaller vaig acceptar el seu repte així que aquí ve el meu any 2012:

El 2012 va començar com la majoria d’anys, amb bons propòsits, noves (i alhora velles) il·lusions. Il·lusions i propòsits que per a que siguin realment de cap d’any no n’has de complir cap ni un però creure fermament el dia 01/01/2012 que els compliràs tots i cadascun d’ells o que com a mínim t’hi aproparàs. Aquest any si. I finalment res… Això em recorda a la idea del “etern retorn” de Friedrich Nietzsche del que suposadament no podem escapar. Potser per això en un absurd intent de trencar aquest “cercle viciós” m’he fet un únic propòsit: Ser sincer amb mi mateix. Ja veurem que el que opino el 01/01/2013.

Tonight I’m gonna have myself a real good time
I feel alive and the world turning inside out Yeah!
And floating around in ecstasy
So don’t stop me now don’t stop me
‘Cause I’m having a good time having a good time

 

Es complicat trobar cançons que expliquin els mesos següents del 2012, la meva vida va transcórrer sense gaires canvis respecte als anys anteriors. Es a dir va venir la època d’exàmens, l’estrès, les hores i hores de biblioteca, les hores de biblioteca nocturna envoltat de la fauna més peculiar que et pots trobar a les biblioteques nocturnes, entregar diaris de practiques… I finalment els exàmens. Un cop passat els exàmens va començar el segons semestre… Em va tocar anar a fer practiques al Hospital Moisses Broggi que hem quedava al costat de casa, desgraciadament la meva experiència allà no va ser del tot agradable… Considero que no vaig aprendre gairebé res en aquestes practiques i l’ambient que hi havia entre els metges no era el millor del món. Va ser el cop que he faltat més a practiques i només desitjava que s’acabessin.

Ai quin mal de cap al final encara m’hauran d’ingressar.
Al mal temps bona cara.
Poca broma. Que ja tinc una edat i també sóc persona.
Ara em fa mal aquí i ara em fa mal allà.
Ara em fa mal això i ara em fa mal allò.
Ja no em veig en cor d’ agafar el metro sol
i no et pensis pas que és conya.
No em miris així i escolta bé el que et dic.
Ara em fa mal aquí i ara em fa mal allà.
Ara em fa mal això i ara em fa mal allò.
Oh, metge on anau? Us dic que aquí em fa mal.
Us dic que no estic bé, us dic que no estic bé.
Doctor si us plau… au au au.

 

Poc a poc les activitats en les que estava implicat per les tardes, fonamentalment teatre i coral arribaven a la seva fi. Primer va ser teatre amb Hiroshima Mon Amour. Aquest any considero que l’aposta era arriscada ja que representàvem entre unes 28-30 persones una obra que en la seva versió original tenia dos personatges principals i poca cosa més. La escenografia va ser tot un repte també, amb ven poca cosa varem aconseguir recrear un hotel, el set de rodatge, una estació de tren… En resum va ser tot un èxit. Per a mi el moment més especial va ser representar-la a la terrassa de casa de la Sara, en plena nit Barcelonina amb Montjuic i Barcelona com a teló de fons.

Let the show begin
Let the clouds roll
There’s a life to be found in this world
And now I see it’s all but a game
That we hope to achieve
What we can
What we will
What we did suddenly

 

I desprès es va acabar coral. Va ser la meva primera experiència amb el cant i tot i saber que ho vaig fer de pena, crec que me’n vaig sortir prou bé. Els assajos van ser molt divertits i hem va agradar molt veure’m fer una cosa que mai hauria pensat que faria, cantar. Coral va acabar quan vam anar a cantar per els nostres companys de sisè que es graduaven. Vaig assistir com a observador al acte de graduació i en aquell moment vaig ser conscient que en dos anys seria jo qui estaria assegut en aquelles cadires i s’hauria d’aixecar el escoltar el seu nom a recollir el jurament hipocràtic. En aquell moment un calfred em va recórrer l’esquena i em va venir al cap la pregunta de: En dos anys estarem preparats?

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar…

 

I desprès dels exàmens va arribar l’estiu! El tant desitjat estiu! Va ser un estiu amb un regust estrany. Tenia la sensació de que ho havia de cremar tot. Aprofitar fins a l’últim instant ja que el 23 d’Agost marxava a Polònia i fins aquell dia havia de fer tot el que pogués. Vaig tenir dos grans moments durant aquest estiu, el primer va ser el Arenal Sound a Burriana. Repetint la tradició que vam iniciar amb el FIB 2011 vam anar al Arenal Sound aquest cop amb un grup més nombrós i vam passar 5 dies de festa, platja, bona musica i mojitos en palanganes de fregar. La sensació al acabar el festival va ser: ha estat bé però no torno a un festival més. Però a la que passen els dies t’en adones que la experiència ha valgut la pena i ja estàs llest per tornar a viure durant 5 dies en unes condicions infra-humanes.

Míranos, no bailamos tan mal
son los demás los que no saben
Ya nunca más podrán soltarnos
“No vulevas más por aquí”

Míranos, no bailamos tan mal
son los demás los que no saben
El firmamento es iluminado,
hay una estrella en ti

 

L’altre va ser el viatge a Galicia. Per més que torno a aquesta terra sempre m’enamora. M’encanta el seu paisatge, la seva gent, el seu menjar i fins hi tot podria arribar a dir el seu clima. Hem recorda a la meva infància i als millors estius de la meva vida amb els meus cosins. Recordo que els anys que no hi anàvem a passar les vacances m’agafaven uns cabrejos de campionat (Menorca, Andalucía…), jo el que volia era estar amb els meus cosins, anar al riu, a la piscina, al bosc a construir una cabana, a fer curses amb els cotxes de coixinets, al pub a jugar al ordenador, anar a menjar pop, xurrasco i com no la visita a Trabado. Realment tinc moltíssims bons records lligats a aquesta terra i es per aixo que me la estimo com si fos casa meva.

Deus fixo-lo mundo 
e rematouno en 7 días
e logo descansou
apoiandose en Galicia
5 dedos santos
5 nomes ,5 xeitos
5 xentes ,5 rías
a bendición de Deus
son as 5 Rías Baixas
Rías Baixas queridiñas.

 

L’estiu va també va transcorrer a Barcelona, Palafrugell i com no a Esplugues de Llobregat que tot i perdrem la festa major de Sant Mateu, vaig poder disfrutar de la festa de Santa Magdalena amb el seu correbars i tot! I va arribar el 22 d’Agost dia en que em vaig acabar de despedir-me de tothom… El 23 pel matí estava al aeroport del Prat esperant el meu vol cap a Varsovia-Modlin sense tenir la menor idea de tot el que m’esperava durant aquest terç final d’any fora de casa.

Do you want to see the world?
Do you want to see the world?
Do you want to see the world?
In a different way, yeah

I en quatre mesos aquí tinc infinitat de cançons. Moltissimes. Cançons que hem recorden dies concrets, moments concrets de dies concrets, persones, situacions… Així que per no allargar-me més em limitare a posar-les per odre d’aparició en el meu Erasmus, i si les voleu escoltar difruteu-les.

 

Un petó i una abraçada per tothom! Feliç 2013 i no patiu que en el proper post us explicaré les meves peripècies nadalenques per Polonia

Anuncis
Comentaris
  1. Gemma ha dit:

    Bon inici d’any Xoooaaan! segueix disfrutant moltíiissim, d’erasmus només nhi ha un! snifiiii

Dodaj komentarz

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s