Tornarà a ser rica i plena!

Posted: 11 Setembre 2012 in Uncategorized

Imatge

Avui només puc dir que he sentit (i estic sentint) molta, moltíssima enyorança. Porto tot el dia mirant els diaris per internet, seguint la manifestació i s’em posa la pell de gallina. Desitjaria poder estar aquí amb tots vosaltres al carrer manifestant-me per el meu país que tant m’estimo.

Tots els meus companys de classe m’han que quina importancia tenia aquest dia i que es conmemorava. Primerament s’han sorprés de que celebrem una derrota pero un cop aclarit el significat els hi ha semblat molt patriotic. D’altrabanda el motiu de tot aixo m’ha resultat molt complicat d’explicar, si tenim en compte que en catala o castella ja resulta feixuc imagineu-vos en angles on el meu vocabulari sobre aquests temes fa aigues per tot arreu. Finalement m’he pogut fer entendre miniament escudant-me en la facil comparació amb Escocia ja que es un exemple ben internaciónal, deixant clar que hi ha alguns matissos diferents. Al final tots ho han entes i han dit que era força lògic, tampoc esperava que es disposessin a portar-me la contraria o iniciar una discussió, pero ràpidament han identificat aquest “conflicte” amb altres similars repartits per arreu d’Europa i s’ha reafirmat dient que trobaven justes les aspiracions dels Catalans. Els hi he deixat clar que personalment no tinc cap odi envers els Espanyols, de fet soc conscient que soc Espanyol pero: Ho sento, jo em sento més Català que Espanyol.

 

No renegaré mai dels meus orígens cañí, del meu aví guardia civil, de la Galicia dels meus altres avís, son part del seu llegat i jo l’accepto de tot cor. Em seguiran agradant grups de musica en castellà, coneixerà a gent d’arreu d’Espanya (i del mon) i qui sap si acabar vivint a una altra comunitat autònoma. S’em seguirà fent la boca aigua amb el Gazpacho, el Salmorejo, la Cuajada, el Cochinillo, el cocido madrilenyo i tantisimes maravelles culinaries de la cuina espanyola i que aquests dies estic enyorant tant. Seguiré indignat amb la classe política espanyola i catalana a parts iguals ja la independència no ens porta a una política més transparent i honesta.

Pero el que no puc entendre es per que la gent de les altres comunitats autònomes te dret a decidir sobre el que fem a casa nostra? Es cert, com deia el Dani que Catalunya pot tenir una certa tendència cap al victimisme, pero Espanya te una certa tendència al anti-catalanisme o dit d’una altra manera a “homogeneïtzar” Espanya.

La Marina un cop em va parlar d’una entrevista que feien als Suecs i els hi preguntaven per la independència de Noruega al 1905. Els hi deien: Perque els vau deixar marxar? La resposta era senzilla, simple i preciosa: Si es el que ells volien, perque els hi ho havíem d’impedir? Arribarà el dia en que la societat Española sigui prou madura per a fer una reflexió d’aquest nivell? Personalment tinc la esperança de que aixo passi i mes d’hora que tard. 

Avui més que cap altra dia dels 23 que porto a Polonia, em sento un “Polac” fins al moll de l’os.

 

Bon cop de Falç!

Anuncis
Comentaris
  1. Marina ha dit:

    Bon cop de falç!

  2. Dani ha dit:

    em disapaointa que es disapointi pel meu comentari anterior, procuraré que els altres estiguin al nivell que vostè demana. no obstant, m’agradaria puntualitzar que el meu comentari estava a l’altura de les circumstàncies doncs, si vostè no escriu en una setmana, jo no tinc perquè respondre-li un missatge molt llarg com si fos una sedicenne i vostè justin bieber.

    dit això, m’agrada pensar en que simplement sóc un ciutadà del mon i, no se si per aquest motiu, sóc incapaç d’entrendre de banderes. tot i així, no sóc qui per dir-te res al respecte i respecto la teva opinió. entenc la teva enyorança: jo a Salamanca sóc un catalanista d’ERC i a Barcelona sóc un fatxa de la Falange, però una cosa és que jo sigui català i l’altre catalanista. Que Catalunya sigui una nació no em farà ser més català. ara be, que significa ser català? tu que portes ja un més a polònia, em pots dir alguna diferència entre les persones que coneixes allà i les catalanes? som els catalans millors? som, com a mínim, els catalans diferents?

    m’agradaria deixar-te unes quantes frases sobre el nacionalisme, per reflexionar una mica:
    1) Tanto el capitalismo como el nacionalismo son frutos de la obsesión por el poder, el éxito y la posición social. (tu que odies el capitalisme)
    Aldous Huxley
    2) Amo demasiado a mi país para ser nacionalista
    Albert Camus
    3) El nacionalisme es com un pet, només li agrada a qui se’l tira
    Josep Pla
    4) El nacionalismo es la chifladura de exaltados echados a perder por indigestiones de mala historia.
    Miguel de Unamuno
    5) El nacionalismo es una enfermedad que se cura viajando
    Pío Baroja

    nos mantenemos en blogtacto

    • xoanish ha dit:

      Wow parrafote de los que a mi me gustan! Esta bé sentir-se ciutadà del mon, de fet jo també m’hi sento, pero crec que inevitablement tots tendim a trobar un punt de referencia, alló al que anomenem casa, llar… digali com vulguis. Evidentment aquest lloc no te perque ser inamovible, pero per a mi es alló que enyoro quan estic fora, es on em sento a gust sent com soc. Per a mi la meva llar esta a Catalunya (en un context força ampli) i aixo em fa defensar-la i estar orgullós de ser Català. Obviament Catalunya te els seus pros i els seus contres i es important saber veure’ls, identificar-los i intentar cambiar-los pero no per aixo deixarà de ser casa meva ni deixaré d’estimar-me-la. Més o menys com podria passar amb un fill bala perduda. Evidement que l’independentisme no fara que Catalunya sigui més catalana, de fet jo vull que sigui tal i com es, i no que es converteixi es la republica anti-espanyolista que sembla que alguns vulguin construir.

      Millors no. Diferents si. Obviament som persones humanes i en aixo no hi ha gaires diferencies, pero culturalment parlant jo soc força diferent dels meus companys turcs, eslovacs, hugaresos, italians, francesos… La magia i “lo macu” de tot aixo es que cadascú en la mesura del que pot/vol arriba a un punt d’entesa i s’adapta a una manera de fer comú en la que poguem conviure sense molestar-nos els uns als altres.

      1. Cierto que odio el capitalismo, yo, embajador del comunismo. Diga’m una sola cosa en el mon actual que no sigui fruit d’aquests tres factors. (De fet, també son aplicables en una societat comunista)

      2. Qui marca els limits d’un pais? Un espanyol pot estimar Espanya incloent catalunya obviament, pero el problema apareix quan un catala estima més catalunya que espanya i per tant vol que prevalegui la primera. Tot depen del concepte de pais que tinguis.

      3. Crec que aqui, aquest senyor la va clavar bastant!

      4. Realment creus que el nacionalisme que va portar a reapareixer polonia despres de la 1a guerra mundial (estava dividida en rusia, prusia i austria) era una chifladura per indigestió historica?

      5. Puede curarse o exacerbarse…

      Perdon por el retraso, siempre tuyo… Xohanes

  3. Marina ha dit:

    Si no contestes és molt avorrit escriure’t!!

Dodaj komentarz

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s