Más vale tarde que nunca…

Posted: 9 Setembre 2012 in Uncategorized

Imatge

Em sap greu que aquest blog s’acabi convertint en una crònica setmanal ja que durant la resta de dies no tinc temps o no se trobar prou temps per escriure alguna cosa amb cara i ulls i que pugui interessar als qui em llegiu. Prometo intentar fer posts mes a sovint encara que siguin més breus, però no patiu que no penso abandonar això, m’agrada tenir que ordenar els pensaments per plasmar-los aquí.

 

Tant dilluns com dimarts van passar sense pena ni gloria, de fet ens vam centrar en les classes de polonès amb el nou professor (cada setmana canvia) que utilitza un mètode radicalment diferent al de la professora anterior i que es resumiria de la següent manera: 0% angles… Realment es fa molt difícil d’aprendre el polonès… La meva única experiència ha estat el francès i era mil cops més fàcil de carrer. I que el professor no es presti ni a traduir paraules com “paraula” dificulta la cosa. De totes maneres veient la setmana amb perspectiva no ha estat tan horrible 😉

 

Dimecres desprès de les classes vam visitar un museu de… retaules i pintures religioses, si amics, religió again.

Imatge

 

Si alguns em deieu que era un radical i jo us deia que era molt tolerant crec que la situació m’està donant la raó amb escreix. Si em pregunteu que es el que més m’ha sorprès de Polònia us contestaré sense cap mena de dubte, la omnipotent presencia de la religió a la societat, a la vida quotidiana…  Que em desvio! El museu aquest estava farcidet de pintures sobre fusta de sants i crists i maries magdalenes i tot el que us pugueu imaginar…

Imatge

Aqui veiem a deu dubant entre ser “el dios piadoso o el dios vengativo”

 

Un cop acaba la visita hi havia el taller de pintura, al qual no estava apuntat, però com que plovia i el camí de tornada era llarg vaig preguntar si em podia quedar i em van dir que si. Vam estar pintant durant unes dues hores uns retaules religiosos en plan “ecce-homo mode on”. Feia molts anys que no tocava un pinzell i el resultat final no va resultar tant desagradable a la vista, això si, vaig al·lucinar amb l’Omar, un noi de canàries que estudia belles arts, i en una hora i poc es va marcar un dibuix per emmarcar.

Imatge

 

Desprès vam anar a dinar-berenar-sopar (poseu l’etiqueta que vulgueu ja que eren les 4 de la tarda…) a un restaurant-antro super típic i casolà on vam provar el Kartace que ve a ser com una mena de bola de “patata o pasta d’empanadilla” farcit de carn per dins i bullit o fregit… una cosa raríssima però que estava força bo!

 

Desprès de sortir de festa dijous i divendres suspendre el segon examen de polonès (no establiu causa-efecte erròniament) Dissabte va arribar la excursió. La sortida va ser a dos pobles i les coses que vam visitar van ser:

– Un punt de peregrinatge polonès

Imatge

– Una mesquita polonesa

Imatge

– Un bosc

 Imatge

El punt de peregrinatge era un monticle (el enemigo natural del hoyo) ple, ple, ple de creus, ja que es tradició que quan arribes a aquest punt demanis un desig o facis una pregaria i clavis/pengis una creu. La llegenda del lloc es la següent: Hi havia un poble al costat en que hi existia una entranya tradició que consistia en que els avis o els lisiats eren abandonats en mig del bosc perquè s’espavilessin sols i tard o d’hora morissin. Dons resulta que hi havia un Home de mitjana edat que es va quedar cec i la seva família el va abandonar al bosc. Van passar dies el poble Home cec estava al bosc abandonat a la seva sort, moribund quuuuaaaaan va una veu que venia del cel (que resulta que era Maria) li va dir que s’agenollés i que poses les mans a terra, que trobaria aigua, i que es frotes aquesta aigua pels ulls. El Home ho va fer i va tornar a veure. Ohhh milagrooo! A partir d’aquí es va construir una estàtua, desprès una capelleta, una capella i una església fins al dia d’avui. Vam veure la font i varem beure aigua (no podia evitar pensar en l’aigua sagrada del Bola de Drac…) i vam visitar el monticulo de les creus. Era força captivant, tantes, tantíssimes creus, milions, de debò. Vaig fer moltissimes fotos com ja heu vist/veureu. N’hi havia de minúscules, de més de 10 metres, rosaris, estampes i tot el “merchandishing” religiós que us pogueu arribar a imaginar. 

Imatge

 

Tot seguit vam visitar la mesquita i el cementiri musulmà que com a mínim va servir per veure una cosa relativament “diferent”. Els meus companys musulmans van aprofitar per resar una mica mentre el guia ens explicava les curiositats de la mesquita i el perquè de la seva construcció. Resulta que hi havia una minoria (no tan minoritària) formada per Tàrtars (com la salsa i l’Steak) que eren uns guerrers a cavall de la hòstia, en plan Dothraki, i els pobles se’ls rifaven per tenir-los protegint les ciutats, de manera que construïen mesquites per a fer que els soldats visquessin en els seus pobles. 

 

Per últim varem visitar un bosc que tenia com una mena de reserva de cigonyes i altres animals. Realment tot el grup va agrair una activitat relativament deslligada de la religió, i dic relativament perquè al mig del bosc, como no, hi havia una capella dedicada al sant dels caçadors que no vam “poder evitar” visitar.

Imatge

Al tornar del viatge estàvem força destruïts, així que vaig posar una rentadora (per fiii) i vaig fer una becaina de 2h. Al llevar-me estava mes cansat que abans de anar a dormir així que em vaig quedar a la cuina jugant a pòquer amb uns quants mentre uns altres sortien de festa.

I avui he aprofitat fer plegar la roba, trucar a casa, fer un partidet de basquet i estudiar per intentar no suspendre mes exàmens de polonès!

Imatge

 

Do widzenia!

 

P.D. Sota un atac d’ordre/morriña he decidit penjar les fotos que em vaig emportar i he fet això…

Imatge

Anuncis
Comentaris
  1. Aiketa ha dit:

    Xoan!
    Bua m’encanten les teves fotos! La de la cigonya és genial!!! Els colors, la cigonya amb un peu enlaire… molt molt xula!
    I també m’agrada anar aprenent una miqueta de coses de les que ens vas explicant de Polònia. 😀
    L’altre dia a la TV feien un documental que vaig veure un segon només però que parlàven de búfals… (i diria que era a Polònia, però com que ho vaig veure ben poc no ho sé del tot) i vaig pensar en tu! “Ja! Jo això ja ho sé! En Xoan ho ha explicat al blog!” va ser el meu pensament. jejejej

    Apa doncs bona setmana!

    • xoanish ha dit:

      Gracies! La veritat es que estic fent moltissimes fotos! Aixo es tot precios i tens detalls que fotografiar a tort i a dret! Realment Polonia es molt diferent de Catalunya i sobretot, molt diferent de la Polonia que es pinten a casa!

  2. Dani ha dit:

    hogar dulce hogar… y con el calor de la chimenea

    que las fotos te acompañen

  3. Anna ha dit:

    Impressionant!! (Ei, en serio, a aquestes fotos els podries treure rendiment…). Petonets, cosinet!

    • xoanish ha dit:

      Moltes gracies Anna! Estic molt content de que t’agradin les fotos, realment aixo es un paradís per fotografiar, es tant diferent de casa. Qualsevol cosa em crida l’atenció per fer-li una foto. Si saps d’algú que li interessin les meves fotos ja saps! jajaja Un peto molt gran cosineta!

    • xoanish ha dit:

      La tercera foto de la fila de abaix es de la Délia 😀

  4. […] ressaca hem vaig llevar i desprès de dinar/sopar els deliciosos Kartace que ja vaig comentar (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/09/09/mas-vale-tarde-que-nunca/) vam anar a fer una mica de visita […]

Dodaj komentarz

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s