Polònia.rar

Em sap greu haver passat tants dies desconnectat del Bloc però no he tingut ni un moment… A veure on ho vam deixar… A si!

 

Primerament he de reconèixer que el temps em comença a passar volant, vaig escriure el meu últim post i dimarts i ja estem a diumenge… Es increïble com de ràpid m’ha passat aquests 5 dies.

 

La cosa va anar així, dimarts a la nit finalment vam anar a un Karaoke Polonès… Ja us podeu imaginar, que òbviament no vaig cantar res de res. Vam fer un Spain vS Italy al billar que va guanyar Spain però vam perdre en la següent fase contra uns polonesos de per allà. Aquells mateixos Polonesos ens van invitar a un chupito de un Vodka mentolat boníssim que passa com aigua (si parlo de vodka perquè abunda que no veas por estos lares). Desprès vam intuir que els nois que ens van invitar tenien altres interessos, no se si m’enteneu…

 

Dimecres vam seguir amb les endiablades classes de Polonès pel matí i per la tarda vam aprofitar per fer compres bàsiques perquè començaven a escassejar les provisions i solucionar temes monetaris amb els bancs. Per la nit vam formar un comando masculí i vam anar fins al centre per a veure el Madrid-Barça. Tot i que el partit va ser una mica merda (tret del golas de Cristiano) va ser molt maco veure el partit des de tant lluny rodejat de gent que feia 3 dies que coneixia però que probablement pel fet de conviure 24/7 hem connectat molt i molt be.

 

Dijous vam continuar amb el Polonès sota l’avis/amenaça que al dia següent teníem un mini-examen. A les 16h ens van venir a buscar i vam fer un “Spacer Byalistok” que vol dir una caminada per Byalistok. Vam visitar el museu d’història de la ciutat i jo fent gala de la meva fama d’ordenat em vaig deixar la targeta de memòria al pc així que no vaig poder fer ni una sola foto. Shame on me!

Desprès de sopar i guanyar el primer concurs no oficial de cuina Spain vS Italy (la truita de patates i el cocido ens van catapultar a la victòria) vam veure’ns uns vinachos amb els Italians i vam sortir tots de festa a un lloc que tenia una peculiaritat: Dijous era el dia dels universitaris de manera que et bevies tantes cerveses com Zlotis paguessis. Podies pagar 1PLN i veure una cervesa, la cosa es que cada cervesa era de 500ml i 1PLN equival a 0,25 de manera que el litre de birra et surt a 50 cents de €. Ja us podeu imaginar les conseqüències…

Arribats a aquest punt es important recordar que al dia següent teníem examen de Polonès. Tot i així vam sortir fins les 4:00 i vaig dormir unes 3h per despertar-me en:

 

Divendres! Desprès de morir a les classes de Polonès i superar l’examen (miraaacleee!). Vam anar a “celebrar-ho” menjant-nos una pizza a el restaurant “Los Amigos” en el que resulta que el propietari es un Galleg d’Ourense que va marxar fa uns 20 anys d’Espanya i ara s’apanya amb el Polonès al bar. Desprès de xerrar una miqueta sobre la crisi l’home em va invitar a un café ben fet i no com el cafè extra aiguat de per aquí (i això que a mi m’agrada el cafè americà!). Vaig dinar com un llamp per intentar fer una petita siesta ja que no sabíem ben be que faríem a la nit perquè el dia següent havíem de matinar per anar al Parc Natural. Pues bé al final no vaig dormir res i vaig empalmar amb el sopar i amb una improvisada “Kitchen Party” que va acabar a les 2:00… Un altre dia dormint una merda.

 

Ahir em vaig aixecar a les 7 i em vaig dutxar. Vaig comprovar que la targeta estigues a la càmera i vam agafar l’autocar per anar cap a Bialowieza (La pronunciació seria algo així com fialobeja u.u) una de les reserves de Bisons de Polònia i l’única parc natural que conserva un bosc primogènit europeu, una cosa així com un Juràssic Park (eh Dani?).

Primer vam visitar la reserva animal i vam poder veure bisons el gran símbol de la regió on em trobo i altres animals amb noms que no recordo. El mes curiós va ser trobar un creuament de vaca amb bisó que van fer els comunistes per poder trobar un animal com la vaca però amb una producció de carn com el bisó, aquest comunistes estaven bojos… L’experiment va resultar però els mascles van resultar ser estèrils i les femelles només podien ser fecundades per bisons, així que van abandonar el projecte i aquí es va quedar l’animal. 

Desprès vam anar a un museu d’història natural farcit d’animals dissecats cosa que el feia super creepy i terriblement avorrit…

Va ser llavors quan vam descobrir que no aniríem al bosc primogènit perquè no teníem temps i havíem de visitar una catedral ortodoxa… En serio estic una mica tip de esglésies, vull dir si anar a la catedral significava sacrificar la visita al bosc no ho trobava bé però així va ser. Abans de visitar la catedral vam anar a dinar i de camí al restaurant ens vam topar a amb això:

 

Un home havia anat recopilant tot de coses relacionades amb l’etapa comunista de Polònia i n’havia fet un bar que en el seu moment tenia algun client però que a avui en dia només serveix perquè el propietari i els seus amics es fotin fins al cul de Vodka. Desprès d’unes fotos i fer-los entendre que Franco va ser un dictador de dretes i no pas comunista vam dinar i vam anar a la catedral.

Tenia un aire com oriental o àrab per fora i per dins estava tota pintada al igual que les altres esglésies ortodoxes que hem visitat però amb la diferencia que ens van deixar fer fotos.

Desprès vam tornar al dormitori i vaig dormir 2 hores ja que a la nit tornàvem a sortir. I vam tornar a sortir, aquest cop sense xollos ni histories, pagant 10 PLN per entrar i 8 PLN per birra, tot i així va estar molt bé i vaig acabar arribant a la residencia a les 6 del matí.

 

Per compensar aquest matí he dormit fins a la una però despertant-me constantment ja que les cortines que tinc no tapen el sol una merda… He dinat i hem fet una mica de futbol amb 4 nois més del dormitori, he ordenat l’habitació, he escombrat, he fregat i ara hem aniré a fer el sopar.

 

Com que se’m va tachar de no expressar els meus sentiments aquí van dues reflexions:

 

1- M’he adonat que en tots els cementiris que he vist no hi ha ni un sol nínxol, tota la gent es enterrada a terra i uns al costat dels altres. Es força diferent dels cementiris de per Espanya en els que fins i tot un poble tant petit com Son té nínxols.

 

2- Desprès de parlar amb molta gent que ha marxat d’Erasmus l’altre dia vam reflexionar amb els Italians sobre el fenomen deprecio post-Erasmus. Tothom m’he n’ha parlat, de fet un Itàlia ja va fer un Erasmus i hem va dir que no es cap llegenda urbana… Serà veritat que existeix? Ja us dire!