Imatge

I tots aquells que hagueu entrat pel morbo sento molt decepcionar-vos…

Després de tres messos sense donar senyals de vida bloguera retorno amb una serie de posts consecutius (perqué no s’em digui que faig posts llargs…) on resumiré aquests 3 messos de la millor manera possible. Pero primer, la reflexio que dona nom al titol del post. (Perdoneu les faltes ortografiques, no escric des de un teclat QUERTY)

Per que la meva primera vegada? Des de que he m’he submergit en l’Erasmus moltes coses han anat passant. Moltes han estat bones i algunes dolentes, com tot en aquesta vida, pero crec que hi ha hagut una gran densitat de primeres experiencies tant bones com dolentes que han estat “la primera” en la meva vida i potser per aixo li donen un gir mes emotiu a tot plegat. No tornaré a parlar de coneixer gent nova ja que és un tema força recorrent en el meu blog pero si que parlaré una mica de les despedides… A finals de Febrer va acabar el “primer semestre” d’Erasmus i aixo va significar que molts companys d’erasmus que nomes es quedaven el primer semestre van tenir que marxar. Des de que es va acavar el curs de Polones no haviem tornat a passar per despedides… I va ser trist, basicament perque ens vam tenir que despedir de la Giulia. 7 messos donen per molt i amb ella ha estat amb la que he compartit mes coses durant aquest temps. Realment hem establir una molt, molt bona amistat i hem va sqber molt greu dir-li adeu. Una de les altres coses que m’han passat per primera vegada ha estat suspendre un examen a la universitat… Si si… Per sort ja l’he recuperat i amb bona nota, pero ha sigut una nova experiencia que m’ha fet adonarme de la obsessio que patim a Barcelona amb els examens i que si suspenem no passa res… Com ja he parlat molts cops amb l’Alex, a Barcelona vivim obsesionats amb treure bona nota, pero a un nivell que roça la patologia. El dia abans de l’examen ens estressem, agobiem perque no tenim la seguretat de si treurem un notable o un exelent i sincerament ho trobo una mica patetic. Pero es l’atmosfera i l’ambient que es respiren a l’hospital clinic i al final sense adonar-t’en acabes entrant en aquest rol i ho trobes normal.

Despres d’aquest petit moment emotiu toca el “streszczenie” o per clarificar-ho: Resum (Primera part).

ImatgeDespres de la solitud dels primers dies despres de les vacances de Nadal, poc a poc la gent va anar arribant i finalment vam conseguir muntar un viatget d’un cap de setmana l’Alba, la Giulia, l’Alicia i jo cap a Bydgoszcz a visitar l’Ana, la noia portuguessa del curs de Polones. El pla era agafar un tren de matinada que ens duria de Wrocław fins a  Bydgoszcz en unes 4 hores, aixi que per fer una “mica” de temps vam anar amb els de la resi a una marato de Quentin Tarantino (Django, Pulp Fiction; Kill Bill vol.1 i Kill Bill vol.2)

Imatge

Finalment vam agafar el tren cap alla les 5 de la matinada i ens vam poder posar de dos en dos en compartiment per a poder estirar-nos als seients. Em sembla recordar que ja he parlat abans dels trens polonesos… Cada vago esta dividit en uns 10 o 12 compartiments i dins de cada compartiment hi caben entre 6 i 8 persones. Si que us vaig parlar dels trens perque recordo el simil amb el tren deHarry Potter… Tant se val! L’important es que si viatges de nit puguis dormir i aixi aprofitar el dia per visitar i de passada t’estalvies una nit d’alberg, per tant es clau mirar de trobar compartiments buits per poder-se estirar i dormir d’un tiron totes les hores que es puguin fins que vingui el revisor a demanar-te el bitllet. Dons be; en aquest cas vam poder dormir fins a Bydgoszcz amb una unicq visita del revisor.

Un cop a Bydgoszcz, ens vam trobar amb neu i fred… Res fora de l’habitual… A l’estacio ens va recollir l’Ana i ens va portar al seu pis. Un cop alla vam coneixer les seves companyes de pis que van resultar ser espanyoles i vam disposar-nos a fer un “tour turistic” per la ciutat. Poso cometes perque el temps no ens va acompanyar gaire (el pitjor estava per venir a Bratislava…)

Imatge

Com a ciutat, em va semblar força maca (si, sempre dic el mateix). Creuada per el canal (que veieu a la foto) que va a drenar al Vistula; es la capital del voivoidam menjar at de Kuyavia y Pomerania. Despres d’una visita expres vam refugiar-nos a una mena de pub Irlandes on ens vam menjar unes bones pizzes i beure unes bones cereveses per mirar d’entrar en calor.

Al cap d’una estona vam tornar a sortir i la ciutat es presentava aixi:

Imatge

Al mati seguent ens vam llevar ben d’hora ben d’hora ben d’hora per agafar un bus de cami cap a Toruń. A 45 km de Bydgoszcz, Toruń esta ubicada a la riva del riu Vistula i es de les uniaues ciutats Poloneses que conserva un gran patrimoni arqutectonic medieval, a mes de ser el lloc de naixement de Mikołaj Kopernik (Nicolas Copernico)…

Imatge

La ciutat tot i ser molt petita te moltissim encant, ara, el fred que ens va fer va fer no l’aguanta ni el pare noel… L’alicia es va empolar la guia de Toruń i un cop alla ens va fer un tour de 10, tot i que vam necesitar forçes parades per fer cafes, vins calents, esmorçars, dinars i berenars per agauntar els -18°C que debien fer.

Imatge

Imatge

Abans de marxar de Toruń vam fer un taller de pierniki que son unes gqletes de gingebre tipiques d’aquesta ciutat pero lamentablement no tinc fotos perque em vaig quedar sense bateria… Com anecdota us penjo la ultima foto aue vaig fer abans de que la bateria de la camara es veies seriament afectada pel fred (en temperatures fredes la bateria dura moltissim menys), premi a qui endivini que es (nomes dire que es lq pura expresio de la paraula fred):

Imatge

Un cop de tornada a Bydgoszcz, vam sortir a fer unes birres per celebrar que era l’aniversari de la Giulia! Vam aprofitar per fer uns futbolins pero us he de dir que els d’aqui Polonia son una mica ronyosos comparats amb els que tenim a caseta!

Imatge

Al mati seguent ens vam llevar per agafar el tren de tornada cap a casa i en principi començar a estudiar dermatologia ja que s’apropava l’examen…

Imatge

 

 

Aqui us deixo un slideshow amb les millors fotos de les ciutats!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja us explicare com va acavar tot aixo.

Do widzenia!

Anuncis
Warszawa Xmas tree

Arbre de Nadal a Varsovia / Warszawa Christmas Tree

Crec que aquest serà un dels posts més llargs que he escrit fins ara i com que la ocasió s’ho mereix, intentaré desempolsar el meu angles escrit per segona vegada i provaré de fer un post bilingüe. Som-hi!

I think, this is going to be one of the longest posts I’ve written so far, and as the occasion deserves, I’ll try to dust-off my written english for the second time and make this post bilingualy. Here we go!

La meva última classe a Wrocław va ser el 21 de Desembre de 2012 i va consistir simplement en anar a les 8 al hospital que es troba a 1 hora de casa a que em firmessin assitencia i punt. Un cop de tornada a casa, tot sol perquè l’Alba va marxar el 19 i la Giulia el mateix 21 a les 5 del matí, hem vaig posar a preparar la maleta per els dies que passaria fora. Mentre em preparava la bossa hem van sorgir uns quants dubtes: Quants dies marxo? Quants dies passaré a cada lloc? Quina temperatura deu fer per allà? Per als que no ho sapigueu, finalment vaig decidir passar les festes aquí a Polònia i l’Ania i la Magda (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/10/30/jesien-zimno-is-frio-olsztyn-iesn/) juntament amb les seves families hem van obrir les portes a passar les festes a casa seva en una mena de “meitat i meitat”.

trip

Resum del viatge / Trip’s summary

My last class in Wroclaw was on 21 December 2012 and it consisted simply on going at 8 to the hospital that is 1 hour away from home, sign attendance and that’s all folks. Once back home, alone because Alba went back on 19 and Giulia in the same day, 21st morning at 5, I started to prepare the suitcase for the days I was going to spent outdoors. As I was preparing the bag some questions came to my mind: How many days will I be out? How many days will I spend in each place? What temperature should do there? For those who do not know, I decided to spend the holidays here in Poland and Ania’s and Magda’s places (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/10/30/jesien-zimno-is-frio-olsztyn- iesn /) together with their families, that have opened their doors to let me spend the holidays at their homes in some kind of “half and half”.

Com ja vaig comentar dos posts enrere (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/12/21/relativitat-nadalenca/) en aquests moments pre-nadal em va ser impossible (tampoc ho vaig intentar evitar) no pensar en tota la família  amics… Aquella mateixa nit vaig organitzar un petit sopar al pis amb pizzes a domicili amb els meus amics d’Erasmus que encara quedaven per Polònia a l’espera del seu retorn temporal als seus paissos d’origen. Dons be, després de 20 min a casa s’en va anar la llum i aixo implica no calefacció… Aixi que vam sopar a la llum de les espelmes i vora les 12-1 tots van marxar cap a la resi/casa, jo em vaig acabar de fer la bossa i em vaig posar al llit amb la temperatura de casa fregant els 12ºC…

DSC_0004

Sopar amb espelmes / Candlelight dinner

As I mentioned two posts ago (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/12/21/relativitat-nadalenca/) in this days pre-Christmas I was impossible for me (I didn’t try to avoid) not considering all family friends … That night I organized a small dinner with pizza at home with my Erasmus friends that were still in Poland, who were waiting for their temporarily return to their home countries. So, 20 min after starting this dinner, the light went off, and this means no heating … So we had dinner under the candlelight… At  12-1h all of them came back to the residence /home, I finished my packing and got to bed with the temperature of the house reaching 12 ºC.

Al final la electricitat va tornar a les 6 del matí i em vaig despertar amb la llum de la meva habitació encesa… Un cop tot arreglat vaig marxar de casa per agafar el tren que em portaria de Wrocław a Białystok, primera parada tècnica  He fet aquest viatge exactament 5 cops amb aquest 6. Son uns 530 km que en tren es tradueixen a unes 8-9h. Segurament us portareu les mans al cap, peró a mi ja no m’importa. De fet no m’ha importat mai. Amb un bon llibre, musica i moltes ganes de donar conversa als teus companys de compartiment el viatge passa volant i no t’en adones i ja has arribat. Potser es perqué aquest trajecte connecta les dues ciutats que representen més per a mi vaig decidir agafar-me aquest souvenir del tren en que he passat (i passaré) tantes hores.

Wroclaw bialy

Wrocław –> Białystok

DSC_0196

Petit souvenir / Little souvenir

Finally the electricity came back at 6 in the morning and I woke up with the light in my room turned on … Once everything was fixed I left home to catch the train that would take me from Wrocław to Białystok, first pit stop!! I made this trip exactly 5 times, with this 6. It consist about 530 km by train, that means about 8-9h. You might be freaking out, but I don’t care. In fact it never cared. With a good book, music and eager to talk to your unknown compatiment mates, the journey flies away, and you don’t realise that you have already arrived. Maybe it’s because this route connects the two most important cities for me, I decided to take my souvenir of this train in which I spent (and will spend) many hours.

Un cop a Białystok, la primera sensació va ser de al·lucinar… Feia un fred mortal -21ºC i la neu apilada a les voreres m’arribava a l’alçada del pit… Si miraves al terra no veies el terra, era tot blanc, neu, gel… Winter is here! Un cop fora de l’estació vaig agafar el autobús numero 10 (si el mateix que vaig agafar el 23 d’Agost quan vaig arribar) que em va portar per el centre de la ciutat, els dormitoris i finalment casa de l’Ania. Un cop allà ella m’esperava a la parada de bus. Vam anar cap a casa seva on vaig sopar alguna cosa i vaig xerrar amb els papis en previsió de que potser no tindria internet en els propers dies.

DSC_0012

Białystok nevat / Snowed Białystok

Once in Białystok, the first impression was hallucinating … It was a deadly cold, (-21ºC) and the snow piled up on the sidewalks  reached my chest … If you looked at the floor, you were not able to see the ground, it was all white, snow, ice … Winter is here! Once outside the station, I took the bus number 10 (the same as I took when I arrived here the 23 rd of August) that led me to the center of the city, the dormitories and finally Ania’s house. She was waiting for me at the bus stop. We went back home where I dine something and I chat with my parets in anticipation of  “maybe not internet” in the next days.

Al matí següent (23 de Desembre) ens vam llevar relativament d’hora per anar a agafar el tren en direcció Dąbrowa Białostocka que es el poble on realment viu l’Ania ja que a Białystok viu en un pis d’estudiants. El viatge va ser de 1h i poc al passadís del tren ja que tots els compartiments estaven plens, cosa que ens va permetre veure alguns Bambis per la finestra. Un cop a Dąbrowa vam anar cap a casa seva que es troba a 6 min a peu des de l’estació. Un cop allà vaig conèixer als seus pares, la seva avia, les seves dues germanes i dos germans.  Es van mostrar molt i molt amables amb mi i jo vaig intentar fer servir el poc Polonès que sé per dir mil i una vegades “Dziękuję bardzo” (Moltes gràcies).

Dabrowa

Białystok –> Dąbrowa Białostocka

DSC_0089

Mapa de Dąbrowa Białostocka / Dąbrowa Białostocka’s map

The next morning (23 rd of December) we got up relatively early to go to catch a train to Dąbrowa Białostocka, the town where  Ania’s from, because she lives in a student flat in Białystok. The trip was short (1h) but we stayed in the hallway because all the compartments were full, this allowed us to see some Bambis throught the window. Once Dąbrowa, we went direction home that is 6 min walking from the station. Once there I met her parents, her grandmother, her two sisters and two brothers. They were extremely kind to me and I tried to use the little Polish I know to say a thousand times “Dziękuję bardzo” (Thank you).

El primer dia vam sopar ben d’hora i vam anar a dormir, jo estava matxaca’t de tant tren i necessitava agafar el llit! Al matí següent em vaig aixecar a hora Hispano/catalana, es a dir les 12 :P. Vaig dinar a aquesta hora i vam fer un intensiu de televisió Polonesa fins a l’hora del sopar de Nadal. La televisió Polonesa té un programa amb bastant d’èxit anomenat Kabarety, on un grup d’actors surten al escenari i preparen una serie de gags al estil tricicle (sense ser mut) que té molt d’èxit  L’Ania m’anava explicant de tant en quant algun dels gags i em vaig sorprendre a mi mateix al entendre algun d’ells (òbviament els mes simples). Finalment va arribar l’hora del sopar (17h) aixi que prèviament em vaig arreglar una mica i vaig baixar a sopar. Abans de sopar, ens vam reunir tots al voltat de la taula i una de les germanes de l’Ania va llegir un passatge de la Bíblia  A continuació la mare de l’Ania ens va repartir a tots un pa d’ostia i el que havíem de fer era anar persona per persona desitjant els nostres millors desitjos, fer-se tres petons (i no dos!) i tot seguit agafar una mica del seu pa d’ostia i menjar-te’l. Pobre de mi només vaig poder desitjar alguna cosa decent a l’Ania en Angles ja que la resta va ser una successió de “Wszystkiego najlepszego” que significa alguna cosa aixi com “tots els meus millors desitjos per a tu” però la intenció es el que compta.

DSC_0015

La taula del sopar de nit bona / Xmas eve dinner table

DSC_0022

Les osties i la bíblia / The “holy bread” and the Bible

The first day we had dinner and we went to sleep very early, I was so destroyed because of the train and I needed  the bed! The next morning I got up at the Hispanic /Catalan time, that means 12: P. Then I had lunch and we did an intensive Polish television session to create a Christmas’ atmosphere before the dinner. Polish television has a very successful program called Kabarety, in which a group of actors act in the stage and prepare a series of gags in the “Tricicle” style (without mute) that is very successful. Ania was explaining me the meaning from time to time and I surprised myself when I understood some of the jokes before she translated to me (obviously the simplest). Finally it was time for dinner (17h) so I changed my clothes previously and I went donw to eat. Before dinner, we gathered all around the table and one of Ania’s sisters, read a passage from the Bible. Then Ania’s mother gave to all of us one peice of “holy bread” and what every person had to do was go wishing our best wishes each one, take three kisses (not two!) and then take a bit of bread and eat it. Poor me I could only wish something decent to Ania (in English) because the rest was a succession of “Wszystkiego najlepszego” which means something like “all my best wishes for you” but the intention is what counts.

Seguidament va començar el tiberi! la tradició diu que s’ha d’iniciar el sopar quan apareix la primera estrella al cel, que simbolitza el naixement de Jesús  El sopar ha de consistir en uns 12 plats en honor als 12 apòstols i durant tot el dia no es pot menjar carn ni beure alcohol. Aixi que els plats eren amanides i peix. La tradició també diu que per a tenir sort has de tastar com a minim una vegada tots i cadascún dels plats, així que hem vaig afluixar el cinturó i preparar les meves papil·les gustatives per al recital. Estaven realment deliciosos però hem sap greu no recordar el nom de cap d’ells. Al final per postres hi havia un sortit de pastissos  de tot tipus, si no m’erro vaig compar uns 5 tipus diferents (el paradís). Un cop als postres el germà més petit de l’Ania es va posar a espera l’arribada de “Swiety Mikolaj” que es el nostre Pare Noel. Durant un moment que el nen es trobava al pis de dalt aquest Swiety Mikolaj va arrivar al menjador i va deixar regals per a tothom, inclòs per a mi. Em vaig quedar de pedra… No m’esperava res de res… El meu regal era la hospitalitat que estava rebent però tot i aixi allà hi havia un paquet i un sobre amb el meu nom… A dins del sobre hi havien 50 zl de part de l’avia de l’Ania, una dona super entranyable que es va currar un detallàs! I el paquet tenia 2 caixes de dolços i un llibre de fotos que es com una mena de compilació de fotos dels viatges que vam fer per Białystok durant el curs o l’escapada a Olsztyn de fa ja uns mesos. Realment va ser un regalàs que no m’esperava, hem va fer molta, moltíssima il·lusió. Jo vaig preparar tant per l’Ania com per la Magda una petita invitació a visitar Barcelona sempre que vulguin acompanyada d’un joc de taula per l’Ania i un llibre per a la Magda.

DSC_0024

Preparant la taula / Preparing the dinner

DSC_0028

La familia de l’Ania / Ania’s family

DSC_0198

El meu regal de Nadal! / My Xmas present!

Then the feast began! Tradition says that the dinner should begin when the first star appears in the sky, which symbolizes the birth of Jesus. Dinner should consist of about 12 dishes in honor of the 12 apostles. Throughout the day you can’t eat meat or drink alcohol. So we ate salads and fish dishes. Tradition also says that if you want to be lucky, you have to try at least once time each dish, so I have loosened my belt and I prepared my taste buds for the recital. The dishes were really delicious but I regret not remembering the name of any of them. In the end there was the time for desserts, and there were cakes of all kinds, if I’m not mistaken there were about 5 different types (paradise). Once the dessert was finished, Ania’s younger brother started to expect the arrival of “Swiety Mikolaj” that our Santa Claus. When the kid was upstairs for a moment, Swiety Mikolaj arrived in the dining room and left gifts for everyone, even for me. I was stunned… I did’t expect anything… My gift was the hospitality I was receiving but still there was a package and an envelope with my name … Inside the envelope there were 50 zl part of Ania’s grandmother, a lovely woman who had a big detail with me! And in the package there were 2 boxes of candy and a photo book. It was a sort of compilation of pictures of the trips we made during the EILC Polish course in Białystok or Olsztyn trip a few months ago. It was a big present, and really, I was not expecting that, I was so, so grateful. I prepare an invitation to visit Barcelona whenever they want for Ania and Magda plus a board game for Ania and a book for Magda.

Després dels regals vam posar-nos a jugar a cartes amb les germanes de l’Ania per a fer temps fins a les 23:30 aproximadament per anar a la missa del gall. Els que hem conegueu una mica ja sabreu la meva opino pel que fa a la religió però sobretot pel que fa a l’Església com a institució  No obstant això vaig decidir d’anar-hi (tot i que hem van preguntar si hi volia anar) perquè crec que s’ha de ser obert de mires, i encara que jo tingui una opinió més o menys formada no em moriré, ni em quedaré ceg, ni s’em caurà la pell per anar a missa. Aixi que a les dotze menys poc ja erem a dins de la església plena a vessar i a les dotze va donar inici la missa. Hi havia gent a tot arreu, de fet nosaltres van tenir que estar dempeus durant tota la ceremonia perquè no hi havia lloc. Pel que fa la missa en si tampoc puc opinar amb gran coneixement o comparar gaire ja que el que he vist aquí a Catalunya son bodes o funerals. Tot i aixi al voltant la una la missa va concloure, vam tornar cap a casa i cap al sobre.

DSC_0092

L’església de Dąbrowa Białostocka / Dąbrowa Białostocka’s church

After the gifts we get to play cards with Ania and her sisters to spend the time until about 23:30 to go to midnight mass. If you know me a little, you already know my opinion thorwards religion, but especially of the Church as an institution, however I decided to go there (even though they asked me if I wanted to go there ) because I think we should be open-minded, even though I have more or less formed an opinion about church and religion, I will not die or became blind to attend to Christmas mass. So, close to 12 we were inside the church that was completly full amb at 12 the mass started. There were people everywhere, in fact we had to stand throughout the ceremony because there was no place. About the Mass itself I can not say very much because my knowledge is so limited . I have nothing to compare with because I have only been in a mass in weddings or funerals in Catalonia. However, around one AM, the Mass ended, we head back home and I get in the envelope (I went to bed).

El dia següent ja era 25! Nadal! I com no em vaig llevar de nou a les 12. Vam dinar alguna cosa a la cuina i vam fer temps amb la tele i els videoclips musicals per l’hora del sopar de nadal. En aquests dies allà he descobert uns quants grups de musica en Polonès que valen molt i molt la pena, entre ells Enej que ja he començat a buscar concerts d’aquesta banda de Folk/Rock perquè tot i no entendre quasi res, crec que la seva musica porta molt i molt bon rotllo i si et pares a traduir les lletres ni ha de molt optimistes. 😀

The next day it was 25! Christmas! And of course I woke up again at 12. We ate something in the kitchen and took time with TV and music videos to spend time waiting for Christmas dinner. These days there I discovered several groups of Polish music that extremely worth, including Enej. I’ve already started looking for concerts of this Folk/Rock band because even if I don’t understand almost anything, I think their music has extremely good vibes and if you stop to translate the lyrics are very optimistic. 😀

Va arribar el sopar, aquest cop amb carn, mes amanides, mes pastissos .. Tot deliciós! Un altre tret diferencial amb el sopar del dia anterior va ser l’alcohol. Al mig de la taula juntament amb les altres ampolles n’hi havia una de Wódka Polonès que va durar ben poquet plena, ja que per iniciar el sopar tothom va fer un xupito i a partir d’aquí es van anar succeint quan els gots estaven buits i tu tenies prou resistència per entonar el següent “Na zdrowie!” (Salut!). Vaig acabar el sopar una mica tocadet aixi que vam sortir a fer un petit passeig per veure el poble però el fred ens va fer tornar d’hora a casa on vam acabar el dia amb uns xupitos més i una pel·lícula.

1357386383322

Vodka Polonès / Polish wódka

Then the dinner came, this time with meat, more salads, cakes…  Eveything delicious! Another distinguishing feature of  the dinner from the day before was alcohol. In the middle of the table, with the other bottles, there was one of Polish Wódka, that it became empty at the end of the dinner. At the begining we started with one shot and after that one, we drunk some more giving some time between to gain enought power to tone the following “Na zdrowie!” (Salut!). I finished dinner a little tipsy so we go out for a walk to see the town but the cold made ​​us return home early, so we ended the day up with some shots and a movie.

El dia següent (26 de Desembre) vam aprofitar per sortir a fer una volta pel poble (ja feia menys fred) i per fer un ninot de neu, ja que a Wrocław ja no en quedava i aquí anava camí de fondre’s ja que les temperatures estaven en augment. Per la tarda vam xerrar amb la Magda i vam quedar que el dia següent faríem les bosses i aniríem cap a Gołdap a passar un parell de dies ja que el 31 teniem que estar  a Wrocław per a passar el cap d’any en una macro-festa que tot i que no era la meva preferència no tenia cap altre alternativa. Aquella nit vam quedar amb uns amics d’escola de l’Ania i jo em vaig passar una estona xerrant amb un noi que estudiava ciències polítiques i tenia aspiracions de arribar a ser president de Polònia en el futur :D. Em va sorprendre perquè he xerrat de política amb molta gent des de que estic aquí però mai he volgut preguntar quina es la seva alineació ideologia, dons bé, aquest noi hem va sorprendre perquè hem va dir obertament que ell era d’esquerres (i ara per ara govern i oposició son de dretes) i que la esquerra a Polònia havia quedat feta una merda desprès del comunisme.

DSC_0078

Ninot de nou “peculiar” / “Special” Snomaw

The following day (26 December) we went on a tour to sightseing the town (and getting less cold) and make a snowman, as in Wrocław the snow was melted and there was starting to do it due to the “high” temperatures. In the afternoon we chated with Magda and we decided that the next day we would  pack our bags and move to Gołdap to spend a couple of days, because the 31 we should be in Wroclaw to spend the New Year in a macro-party, even if it was not my preference, I had no other alternatives. That night we stayed with Ania’s friends from school and I spend some time chatting with a guy who studied political sciences that had aspirations to become the president of Poland in the future :D. I was surprised because I’ve talked with many people about politics since I’m here but I never wanted to ask what was their political alignment or ideology, well, this guy surprised me because he confessed me openly that he was left-sided (and now government and opposition are right sided) and the left paties in post-communist Poland just suck.

El 27 vam acabar de fer les bosses i vam agafar un tren direcció Suwałki cosa que ens va portar 1h i poc més. Un cop allà vam anar a buscar l’estació d’autobusos i desprès d’esperar 1 hora vam agafar un autobús força atrotinat que en 1h 45 min ens havia de fer arribar a Gołdap, també conegut per la Magda com “La fi del mon”. Dons si, la fi del mon… O aixo semblava quan el bus ens portava cap allà. Em va recordar el paisatge de la Galícia que vaig veure aquell hivern que vaig passar el cap d’any a Becerreá, tot nevat, amb camps però sense cap muntanya, cap a destacar diguem-ne. Un cop a Gołdap la Magda ens va venir a buscar en cotxe i no en bici com ens havia promes i ens va portar cap a casa seva. Un cop allà em vaig presentar amb el meu Polonès precari a els seus pares i vaig coneixer al seu gat “Bimbas” o “Bimber”. Bimbas vol dir algo aixi com vago o que no fa res, però va ser rebatejat pels amics de la Magda a Bimber que es un tipus de licor casolà.

Goldap

Dąbrowa Białostocka –> Gołdap

DSC_0238

Llac de casa la Magda / Maga’s lake

DSC_0237

Bimber – Bimbas

The 27 we finished packing our stuff and we took a train towards Suwałki which took us 1 hour and little more. Once there we went to find the bus station to wait for 1 hour and then we took a “special” bus that should take us in 1hr 45 mins to Gołdap, also known for Magda as “The end of the world “… Or so it seems when the bus took us there. It reminded me of the landscape of Galicia I saw that winter  whereI spent the New Year in Becerreá, even snowy fields, but with no mountains to highlight. Once in Gołdap Magda came to pick us by car instead of bike like she promised. Once there I introduced my self to her parents using precarious Polish and I also met her cat called “Bimbas” or “Bimber”. Bimbas means” lazy” or “something that does nothing”, but was renamed by Magda’s friends to Bimber that is a type of homemade liquor.

Al poc d’arribar vam posar les bosses a lloc i vam anar a sopar. Realment he de reconeixer que durant tots aquest dies fora de “casa” (Wrocław) he menjat com un rei i he provat moltes coses que desconeixia i en canvi m’he retrobat amb plats del primer mes que hem va fer molta il·lusió assaborir de nou! El silenci durant el sopar imposat per la barrera diplomàtica del idioma va durar van poc… El pare de la Magda em va començar a fer preguntes sobre Espanya, política  economia, religió, Catalunya… Realment va ser molt agradable que s’interesses tant per conèixer una miqueta sobre el noi que tenia a casa seva. Realment va ser molt interessant la xerrada i desprès d’una estona ens vam comunicar el pare i jo sols a base del meu “Polonès” el seu “Angles” i molt i molt de teatre i mímica per part dels dos. Va ser molt interessant i vaig aprofitar per aprendre encara més una mica d’aquest país en el que visc ara, i hem va sorprendre totes les coses que sabia sobre Espanya i la seva historia.

DSC_0103

Magda i el seu pare / Magda and her father

When we arrived we began to put the bags in place and we went to dinner. Actually I have to admit that during all these days away from “home” (Wrocław) I ate like a king and I’ve tried many things that I didn’t know yet but I also met again with dishes that I discovered during my first month and it was nice to eat it again! Good memories! The silence during dinner imposed by the diplomatic language’s barrier lasted  just a few seconds… Magda’s father began to ask questions about Spain, politics, economy, religion, Catalonia … It was really nice to know that he cared so much to know more about the boy who was in his house. It was really interesting talking and after a while we were able to communicate just her father and I using my “Polish”  our “English” and lots and lots of theater and mime. It was very interesting and I liked to learn a little more of this country in which I live now, and I was surprised to see all the things he knew about Spain and its history.

Al matí següent ens vam llevar i hem van deixar triar a mi que fariem durant el matí. Resposta: esquí! Vam anar a una petita pista que esta a 5 minuts en cotxe de casa la Magda i vam esquiar durant un parell d’horetes que van passar en un pim pam. Va ser maco veure la posta de sol des de dalt de la muntanya mentre esquiava. Desprès vam tornar a casa, vam sopar, vam veure’ns una ampolla de tequila entre els 3 i vam sortir de festa a un petit garito que estava al costat de casa on posaven musica força decent. Al matí següent, sense gaire ressaca hem vaig llevar i desprès de dinar/sopar els deliciosos Kartace que ja vaig comentar (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/09/09/mas-vale-tarde-que-nunca/) vam anar a fer una mica de visita per Gołdap.

1357386625346

Ski!

DSC_0001 (2)

Kartace!

DSC_0126

Tequila Josera!

DSC_0172

I see land there…

The next morning we woke up and Ania and Magda let me choose in what we were going to spend the morning. Answer: Ski! We went to a small track which is 5 minutes far from Magda’s house and we were skiing for a couple of hours that went by so fastly. It was beautiful to see the sunset from the top of the mountain while I was skiing. After we returned home, we had dinner, we shared a bottle of tequila between 3 and we went party in a small place that was close to home, where they put music quite decent. The next morning we got up without too much hangover and after lunch /dinner delicious Kartace I commented (https://xohanpolandsky.wordpress.com/2012/09/09/mas-vale-tarde-que-nunca/ ) we went to visit Gołdap.

Vam visitar un llac immens que estava tot gelat des del que es podia veure la frontera amb Rússia  de fet la Magda ens va explicar que al mig del llac hi ha una corda de banda a banda que divideix el llac entre la part Russa i la part Polonesa. Vam fer una fugaç visita pel centre que em va servir per fer-me una petita idea del encant que té com a petita ciutat fronterera i vam tornar cap a casa per a fer una mica de xerradeta amb vi calent. Mmm… Es una d’aquelles coses que mai m’hauria imaginat que m’agradarien i ara estic encantat amb ell, aixi com la cervesa calenta no m’apassiona el vi el trobo boníssim! També vaig retrovar-me a un plat anomenat Gołąbki que consisteix en un rotllos de col amb carn per dintre que et fan la boca aigua i vaig provar un licor casolà fet pels veïns de la Magda anomenat Nalepka (o algo similar) que em vaig guanyar a pols pel fet de dir-li al veí (en polonès) lo bo que estava el seu licor i de passada posar a parir el Rey d’Espanya. Ah si! I també un pastis fet unicament d’ou, pero que necesitaves com uns 60 ous per fer-lo… Deu meu m’he enamorat del menjar polonès!

DSC_0159

I aquí esta Rússia / This is Russia

DSC_0229

Foto de família / Familly picture

DSC_0095

Vi calent / Hot wine

We visited a huge lake that was completly frozen. From that point we could see the Russian border actually, Magda told us that in the middle of the lake there is a rope that goes from side to side, that divides the lake between the Russian and the Polish side. We made a brief visit to the city center that helped me to make me a little idea of the charm that has the city as small border town and w went back home to have some chat  with mulled wine. Mmm … It’s one of those things I never would have imagined that I could like and I’m happy with it, as well as warm beer is not my cup of tea, hot wine is just awsome! I also met again a dish called Gołąbki consisting of a cabbage rolls with meat on the inside that will “make your mouth water” and tried a homemade liquor made ​​by Magda’s neighbors called Nalepka (or something similar) that I won on my own because I told to the neighbor (in Polish) how good was his liquor and some beautiful words dedicated to the King of Spain. Oh yeah! And also a cake made only of eggs, but you need like 60 eggs to make it… Fuck, I’m in love with Polish cuisine!

M’he oblidat de dir-vos que finalment vam decidir no anar a Wrocław a passar el cap d’any, aixi que ens vam apuntar al pla de la Magda de passar-lo a Warszawa (Varsovia) amb els seus amics que va fer durant el seu Erasmus a Finlandia. Aixi que el dia 30 vam aprofitar per fer una ultima visita a un lloc anomenat Piękna góra (Muntanya maca), on hi havia un mirador preciós que girava 360º des de on ens vam prendre un altre vi calent gaudint de la posta de sol. A les 4 am del 31 de Desembre va sonar el despertador… A les 5 havíem d’agafar el autobús que ens portava de Gołdap a Warszawa en no se quantes hores perquè me les vaig passar dormint.

DSC_0274

Piękna góra

DSC_0306

Vi calent de nou / Hot wine again

Warszawa

Gołdap –> Warszawa

I forgot to tell you that we finally decided not to go to Wroclaw to spend New Year’s Eve, so we enroled to Magda’s planto spend it in Warszawa (Warsaw) with the friends she made during her Erasmus in Finland. So the 30th we made our  last visit to a place called Piękna góra (beautiful mountain), where there was a lovely balcony that turned 360 degrees from where we took another mulled wine and enjoy the sunset. At 4 am on December 31 st, rang the alarm … At 5 we had to catch the bus that took us from Gołdap to Warsaw in I don’t know how many hours because I spent all the trip sleeping.

Un cop a Warszawa, vam anar a trobar l’hostal on anavem a passar la nit i fer la festa. El hostal va resultar estar “una mica” lluny del centre, de fet es trobava com a la zona franca de Warszawa i per a colmo es propietaris eren Russos. Les bromes sobre la màfia russa no van trigar a aparèixer. Tot i aixi el lloc era força decent i el preu era econòmic (30 zl/nit/persona). Vam deixar les bosses i com que teniem encara unes quantes hores vam decidir fer el guíri per Warszawa. Va ser molt curiós veure com jo, el estranger  tenia que guiar a les poloneses fins al centre històric… Com a justificació hem van dir que havien estat un parell de cops a la ciutat. Desprès de la visita, uns pierogis i uns vinets calentons, vam enfilar rumb cap a la parada de tram per trobar-nos amb els amics de la Magda, no sense abans para per comprar uns raïms per a la nit.

DSC_0003

Nicolás Copérnic / Mikołaj Kopernik

DSC_0020

Centre històric de Varsòvia / Warszawa old town

DSC_0041

La Sirena de Varsòvia / Warszawa’s mermaid

DSC_0055

Mireu el meu nou pentinat / Look at my new haircut

DSC_0072

La casa de Marie Salomea Skłodowska Curie / Marie Salomea Skłodowska Curie’s house

Once in Warsaw, we went to find the hostel where we were going to spend the night and make the party. The hostel turned out to be “a little” far away from the center, as it seemed to me, it was like in a factory zone, in the middle of nowhere and the owners were Russians. The jokes about the Russian mafia appeared quickly. However the place was pretty decent and the price was cheap (30 zl / night / person). We left the bags and as we still had a few hours we decided to do the tourist in Warszawa. It was interesting to see how me, the foreigner, had to guide the Poles to reach the historical center… As justification they told me that they had been only a couple of times in the city. After the visit, a few pierogi and a mulled wine, we went to meet Magda’s friends, but first we stopped to buy grapes for the night.

Eren unes 15 persones aproximadament, tots polonesos a excepció d’un noi de Gales, un d’Hongria i un altre d’Eslovàquia. Formaven un grup molt maco i ràpidament s’em van passar al Angles per xerrar amb mi. Vam arribar al hostal, vaig posar el raïm a la nevera i vam començar a preparar la festa: globus, barrets, matasogres… I sense adonar-nos ja estavem de festa. Recordo un inci molt simpatic, xerrant amb el noi de Hongria que tenia amics catalans i coneixia algunes paraules com: Bon dia, merda… El català bàsic! La situació era molt agradable i n’hi havia alguns que sentien una mena d’enveja sana envers meu pel fet de ser l’únic d’allà que estava d’Erasmus… Aquesta experiència que tothom enyora tant i tant un cop s’acaba.

DSC_0179

Festa de Cap d’Any / New Year’s Eve Party

There were about 15 people, all Polish except a guy from Wales, one from Hungary and one from Slovakia. They were a very nice group and quickly they started to speak with me in english. We arrived at the hostel, I put the grapes in the fridge and we started to prepare the party: balloons, hats… And without realizing it, we were already celebrating! I remember a very nice conversation, chatting with the guy from Hungary who had friends from Catalonia and knew some Catalan words: Good morning, shit … The basic Catalan! The situation was very nice and there were some of them who felt a sort of healthy envy toward me because I was the only one there, who was Erasmus in that moment… This experience that everyone misses once finished.

La cosa pintava molt bé! Fins hi tot s’ens va colar un mimo al hostal que armat amb una ampolla de wódka i sense dir res va repartir xupitos per a tothom. El millor de tot es que aquell home era un total desconegut i ningú sabia d’on havia sortit… Finalment però crec que se’l va invitar a marxar amablement. La cosa es va començar a torçar quan en una de les sortides a fumar del noi Hongarès (Balász), en la que el vaig acompanyar, vam ser invitats a entrar per la finestra del local de davant on estaven els propietaris Russos del hostal fent una festa. Sense pensar-nos-ho vam saltar per la finestra i ens vam posar a ballar amb els Russos… Uns minuts desprès, ens vam adonar de la bogeria que estavem fent i vam decidir tornar cap a la nostra festa. En aquest moment hi havia més alcohol que Xoan dins meu aixi que les conseqüències van ser lleugerament nefastes… Només us diré que el raïm deu seguir a la nevera del hostal… Al matí següent em vaig llevar amb més vergonya que ressaca i desprès d’una desitjada dutxa vam recollir les coses per enfilar camí a l’estació de tren per tornar a les nostres ciutats.

602935_545953478748616_493936392_n

La germanor Hungaro-Catalana / The Hungarian-Catalan brotherhood

543849_545953395415291_151645361_n

Ania i el mim desconegut / Ania and the unknown mime

DSC_0164

😀

The party was going very well! We even had a mime that sneak in the hostel, armed with a bottle of wódka and so silently, he gave shots to everyone. The best part is that this man was a total stranger and nobody knew why he was there … Lastly, I think he was politely invited to leave. Things began to turn when during one of the smoking outputs of the Hungarian boy (Balász) in which I accompanied him, we were invited to enter trought a window of the house in front of the hostel, were the Russian owners were having a party. Without thinking in ourselves we jump through the window and we got to dance with the Russians … A few minutes later, we realized the maddness of what we were doing and decided to return to our party. At this time there was more alcohol inside me than Xoan, so that the consequences were slightly ominous … I will only tell you that the grapes should still in the hostel’s fridge… The next morning I woke up with more shame than hangover on me and after a heavenly shower we picked our things to go to the train station to go to our cities.

A l’estació ens vam despedir i va ser una mica trist… Realment ens ho passem molt be els 3 junts i es una putada que visquin tant lluny de Wrocław tot i que al preu que estan els trens aquí no resulta un gran problema. La cosa es que la seva vida aquí es “real” i aixo implica una exigència i responsabilitat envers la universitat que a mi (per sort) no m’exigeixen i que per tant la meva llibertat/disponibilitat es molt més gran. Dons això, desprès de la trista despedida, vaig pujar al meu vagó de segona classe (sempre que veig aixo penso en el Titanic) i 6 horetes cap a “casa” on m’esperava un pis buit a 7ºC ja que vam apagar la calefacció abans de marxar. I aquí he estat, tot sol fins avui que ha arribat la Giulia del seu nadal a Itàlia. Al trobar-me sol he estat pensant (mai havia pensat tant com durant l’Erasmus i potser es perquè mai havia tingut tantissimes estones per estar sol) en el fet de que passarà si he de marxar al final del primer semestre? He pensat en com vol actuar la Giulia aquest dos últims mesos que li queden i l’actitud es la de cremar-ho tot, cremar els últims cartutxos .. Jo realment espero i desitjo que m’allarguin l’estada per tenir més temps per viatjar, per coneixer més aquest país, viure més experiències i per molts, moltíssims altres motius… Realment seria una putada en tota regla que em diguessin que NO. I ha tantissimes coses que em queden per fer, per visitar, per menjar, per provar, per coneixer… En fi, com es diu molt per aquí: Creueu els dits per a mi. 😉

Wroclaw

Warszawa –> Wrocław

DSC_0199

😉

At the station we said goodbye and was sad … Actually we have a really good times the 3 together and it’s a real pity that they live so far Wrocław although the price trains is not a big problem here. The thing here is that their life here is “real” and this implies a need and responsibility to the university that I don’t have (thankfully) and that gives me a lot freedom/availability. So, after the sad goodbye, I got into my second class train wagon (when I see this I always think about Titanic) and 6 hours to “home” where my lonley flat was expecting me at 7 ºC because we turn off the heating before leaving. And here I was, all alone so far untill today that Giulia came back from her Christmas in Italy. Being alone I’ve been thinking (I never thought as much as in the Erasmus and perhaps because I never had so many moments to be alone) in what will happen if I have to come back Spain after the first semester? I thought about how Giulia wants to spend her last two months left, and her attitude is “to burn it all”, “burn the last cartridge”… I really hope and pray that I’ll be able stay to have more time to travel, to learn more about this country wich I started to love, live more experiences and many, many other things… It would really be a pain in the ass if they tell me NO. I still have so many things to do, see, to eat, to try to find … As is very common said arround here: Cross your fingers for me. 😉

P.D. Gràcies Ramon! 😉

46426_10151213245012963_1824078572_n

Thank you bro!

2012

Posted: 2 gener 2013 in Uncategorized

Hiroshima

 

Si ve es cert que volia fer un post retrospectiu del 2012, va ser el senyor 6D (Doctor Don Daniel Duque De Doncos) que em va retar a fer-ho seguint l’estil del seu post (http://elmundoen3d.wordpress.com/2011/12/) i com a bon cavaller vaig acceptar el seu repte així que aquí ve el meu any 2012:

El 2012 va començar com la majoria d’anys, amb bons propòsits, noves (i alhora velles) il·lusions. Il·lusions i propòsits que per a que siguin realment de cap d’any no n’has de complir cap ni un però creure fermament el dia 01/01/2012 que els compliràs tots i cadascun d’ells o que com a mínim t’hi aproparàs. Aquest any si. I finalment res… Això em recorda a la idea del “etern retorn” de Friedrich Nietzsche del que suposadament no podem escapar. Potser per això en un absurd intent de trencar aquest “cercle viciós” m’he fet un únic propòsit: Ser sincer amb mi mateix. Ja veurem que el que opino el 01/01/2013.

Tonight I’m gonna have myself a real good time
I feel alive and the world turning inside out Yeah!
And floating around in ecstasy
So don’t stop me now don’t stop me
‘Cause I’m having a good time having a good time

 

Es complicat trobar cançons que expliquin els mesos següents del 2012, la meva vida va transcórrer sense gaires canvis respecte als anys anteriors. Es a dir va venir la època d’exàmens, l’estrès, les hores i hores de biblioteca, les hores de biblioteca nocturna envoltat de la fauna més peculiar que et pots trobar a les biblioteques nocturnes, entregar diaris de practiques… I finalment els exàmens. Un cop passat els exàmens va començar el segons semestre… Em va tocar anar a fer practiques al Hospital Moisses Broggi que hem quedava al costat de casa, desgraciadament la meva experiència allà no va ser del tot agradable… Considero que no vaig aprendre gairebé res en aquestes practiques i l’ambient que hi havia entre els metges no era el millor del món. Va ser el cop que he faltat més a practiques i només desitjava que s’acabessin.

Ai quin mal de cap al final encara m’hauran d’ingressar.
Al mal temps bona cara.
Poca broma. Que ja tinc una edat i també sóc persona.
Ara em fa mal aquí i ara em fa mal allà.
Ara em fa mal això i ara em fa mal allò.
Ja no em veig en cor d’ agafar el metro sol
i no et pensis pas que és conya.
No em miris així i escolta bé el que et dic.
Ara em fa mal aquí i ara em fa mal allà.
Ara em fa mal això i ara em fa mal allò.
Oh, metge on anau? Us dic que aquí em fa mal.
Us dic que no estic bé, us dic que no estic bé.
Doctor si us plau… au au au.

 

Poc a poc les activitats en les que estava implicat per les tardes, fonamentalment teatre i coral arribaven a la seva fi. Primer va ser teatre amb Hiroshima Mon Amour. Aquest any considero que l’aposta era arriscada ja que representàvem entre unes 28-30 persones una obra que en la seva versió original tenia dos personatges principals i poca cosa més. La escenografia va ser tot un repte també, amb ven poca cosa varem aconseguir recrear un hotel, el set de rodatge, una estació de tren… En resum va ser tot un èxit. Per a mi el moment més especial va ser representar-la a la terrassa de casa de la Sara, en plena nit Barcelonina amb Montjuic i Barcelona com a teló de fons.

Let the show begin
Let the clouds roll
There’s a life to be found in this world
And now I see it’s all but a game
That we hope to achieve
What we can
What we will
What we did suddenly

 

I desprès es va acabar coral. Va ser la meva primera experiència amb el cant i tot i saber que ho vaig fer de pena, crec que me’n vaig sortir prou bé. Els assajos van ser molt divertits i hem va agradar molt veure’m fer una cosa que mai hauria pensat que faria, cantar. Coral va acabar quan vam anar a cantar per els nostres companys de sisè que es graduaven. Vaig assistir com a observador al acte de graduació i en aquell moment vaig ser conscient que en dos anys seria jo qui estaria assegut en aquelles cadires i s’hauria d’aixecar el escoltar el seu nom a recollir el jurament hipocràtic. En aquell moment un calfred em va recórrer l’esquena i em va venir al cap la pregunta de: En dos anys estarem preparats?

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar…

 

I desprès dels exàmens va arribar l’estiu! El tant desitjat estiu! Va ser un estiu amb un regust estrany. Tenia la sensació de que ho havia de cremar tot. Aprofitar fins a l’últim instant ja que el 23 d’Agost marxava a Polònia i fins aquell dia havia de fer tot el que pogués. Vaig tenir dos grans moments durant aquest estiu, el primer va ser el Arenal Sound a Burriana. Repetint la tradició que vam iniciar amb el FIB 2011 vam anar al Arenal Sound aquest cop amb un grup més nombrós i vam passar 5 dies de festa, platja, bona musica i mojitos en palanganes de fregar. La sensació al acabar el festival va ser: ha estat bé però no torno a un festival més. Però a la que passen els dies t’en adones que la experiència ha valgut la pena i ja estàs llest per tornar a viure durant 5 dies en unes condicions infra-humanes.

Míranos, no bailamos tan mal
son los demás los que no saben
Ya nunca más podrán soltarnos
“No vulevas más por aquí”

Míranos, no bailamos tan mal
son los demás los que no saben
El firmamento es iluminado,
hay una estrella en ti

 

L’altre va ser el viatge a Galicia. Per més que torno a aquesta terra sempre m’enamora. M’encanta el seu paisatge, la seva gent, el seu menjar i fins hi tot podria arribar a dir el seu clima. Hem recorda a la meva infància i als millors estius de la meva vida amb els meus cosins. Recordo que els anys que no hi anàvem a passar les vacances m’agafaven uns cabrejos de campionat (Menorca, Andalucía…), jo el que volia era estar amb els meus cosins, anar al riu, a la piscina, al bosc a construir una cabana, a fer curses amb els cotxes de coixinets, al pub a jugar al ordenador, anar a menjar pop, xurrasco i com no la visita a Trabado. Realment tinc moltíssims bons records lligats a aquesta terra i es per aixo que me la estimo com si fos casa meva.

Deus fixo-lo mundo 
e rematouno en 7 días
e logo descansou
apoiandose en Galicia
5 dedos santos
5 nomes ,5 xeitos
5 xentes ,5 rías
a bendición de Deus
son as 5 Rías Baixas
Rías Baixas queridiñas.

 

L’estiu va també va transcorrer a Barcelona, Palafrugell i com no a Esplugues de Llobregat que tot i perdrem la festa major de Sant Mateu, vaig poder disfrutar de la festa de Santa Magdalena amb el seu correbars i tot! I va arribar el 22 d’Agost dia en que em vaig acabar de despedir-me de tothom… El 23 pel matí estava al aeroport del Prat esperant el meu vol cap a Varsovia-Modlin sense tenir la menor idea de tot el que m’esperava durant aquest terç final d’any fora de casa.

Do you want to see the world?
Do you want to see the world?
Do you want to see the world?
In a different way, yeah

I en quatre mesos aquí tinc infinitat de cançons. Moltissimes. Cançons que hem recorden dies concrets, moments concrets de dies concrets, persones, situacions… Així que per no allargar-me més em limitare a posar-les per odre d’aparició en el meu Erasmus, i si les voleu escoltar difruteu-les.

 

Un petó i una abraçada per tothom! Feliç 2013 i no patiu que en el proper post us explicaré les meves peripècies nadalenques per Polonia

Relativitat nadalenca

Posted: 21 Desembre 2012 in Uncategorized

Imatge

 

Relativitat [c. 1905; de relatiu ]

f Qualitat de relatiu. 

2 teoria de la relativitat FÍS Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.

 

La teoria de la relativitat va ser enunciada al 1905 per Albert Einstein. De fet si féssim una enquesta preguntant a la gent del nostre entorn, molt probablement trobaríem que una gran majoria creu que aquest prestigiós científic va guanyar el Premi Nobel de Física al 1921 gràcies a aquesta teoria, però realment va ser degut al descobriment del efecte fotoelèctric.

 

Desprès d’aquesta revindicació científica, us preguntareu: a que treu cap tot això? Relativitat. Es sorprenent quan, et pares a pensar i dius: Ja fa 4 mesos que soc aquí? Que feia jo el 21 de Desembre del 2011? El temps (tal i com va dir el savi) es relatiu. Com pot ser que fa 4 mesos estigues en pantalons curt despedint-me de tothom, fent tapes a les terrasses, cerveses, cafès, braves i maletes. Em queda tant lluny tot això… Han passat tantíssimes cosses en tan sols 4 mesos que ha vegades costa veure-ho amb perspectiva sense marejar-se. Recordo la meva arribada al aeroport de Warszawa fa gairebé 4 mesos i em sembla com una historia llunyana, com si hagués passat fa anys…

Imatge 

Estic assegut davant del meu ordenador amb la maleta mig feta per marxar durant una setmana i escaig al nord de Polònia a passar els meus primers Nadals lluny de casa. Lluny de la meva família, dels meus amics, de la gent que realment m’importa que estan a Catalunya, del meu país i la terra que més m’estimo. No patiu no estic trist ni molt menys, però aquests dies m’ha començat a envair una “morriña” que no m’esperava. Tots els meus amics i companys que tinc tant aquí a Wroclaw, com a la resta de Polònia, o altres països fent Erasmus tornen a casa per Nadal (http://www.youtube.com/watch?v=8wMVFMDIT40) i jo soc l’únic que es queda aquí.

 

 

 

Realment tinc ganes de veure com es passar un Nadal aquí. Ja m’han fet un curs introductori sobre tradicions, plats, etc del Nadal Polonès i realment friso per veure com es això de passar unes dates tant familiars en un ambient totalment nou i desconegut. De fet la decisió ha estat meva, ningú m’ha forçat a quedar-me aquí, més aviat tot el contrari. Però totes les decisions tenen una part bona i una no tan bona, que en aquest cas es l’enyorança, i ara sé que hi serà molt present. Trobaré a faltar el caga tió (tot i que ja nem fet un aquí :D), les birres i cubates al Patinet del 24 per la nit, el dinar del 25 i el del 26 (el caldo la carn d’olla…), els innocents del 28, el capsigrany del 30 i el cap d’any del 31, el dinar del Sant del meu avi del 1, la preparació de la maleïda carrosa de reis de pastorets, la cavalgada del 5, els cubates del Patinet del 5, els reis del 6… I tot això en gran part perquè es el moment de l’any en que considero que la família esta més unida. Es quan ens veiem més a sovint, s’intercanvien regals, il·lusions, desitjos per al nou any… I se que això m’ho perdre.

 

D’altra banda (i per no acabar l’entrada amb un bajon moral) estic àmpliament agraït per l’hospitalitat, ja no només dels Polonesos si no de tots els meus companys d’Erasmus. Les opcions per passar les festes fora van des de França, Itàlia, Alemanya, Eslovàquia i òbviament Polònia. Realment son aquestes petites coses les que li donen tanta força al Erasmus. Estem parlant de gent que fa poc més de 3 mesos que conec i estan obrint-me les portes de casa seva per a passar les festes amb la seva família. Això no es paga amb diners. Aquestes son les coses per les quals vaig decidir fer l’ Erasmus. No us negaré que sortir de festa està molt bé i que la exigència a la uni sigui mínima et dona molta llibertat per a poder fer el que vulguis, però si m’he de quedar amb una sola cosa ho tinc claríssim: Les relacions interpersonals.

 

L’ Erasmus actua com un catalitzador que fa que (pel que fa la meva experiència) treu el millor de cadascú. Aquí la meva família es la gent que m’envolta dia a dia Així que jo cuido d’ells i ells cuiden de mi.  

 

Ja us explicaré com es això de passar un Nadal a Polònia i quines experiències me’n emporto!

 

Una abraçada!

 http://www.youtube.com/watch?v=9hWDOOyCSU8

Barcelona

Posted: 2 Desembre 2012 in Uncategorized

Imatge

 

Aquest cap de setmana he estat a Barcelona. Ha estat una tornada improvisada, espontània i en un inici gens desitjada. No us enganyaré dient que em moria de ganes de tornar perquè no seria cert. Em trobava “agust” a Polònia i creia que no era necessari tornar a posar els peus en terres Catalanes, com a mínim no ara. Però les coses han anat així, i no me’n penedeixo, tot el contrari, crec que realment necessitava tornar un dies per molts motius. 

 

Imatge

Vaig arribar dijous a les dues del migdia i vaig decidir que per matar el temps fins a trobar-me amb familiars, amics, etc. aniria a veure un combat de boxa. I us preguntareu: perquè? Dons ben be no ho se… Probablement un dels factors decisius podria ser que no n’havia vist mai cap. Vaig arribar al estadi on tindria lloc el combat i estava força ple. Realment no coneixia gaire qui eren els dos lluitadors que es disposaven a atonyinar-se per el “disfrute” del “populacho” per tant vaig preguntar a un bon home que tenia al costat qui eren els dos púgils que sortien dels vestidors.

 

Imatge

El favorit

Es tractava d’un pes pesat, 130 kg, era famós mantenir-se invicte qui sap des de quan. Mai ningú havia pogut guanyar-lo. Sempre que lluitava les cases d’apostes el donaven com el favorit, no tenia cap mena de sentit apostar en contra seva i per entendre-ho només calia mirar el seu historial. L’home del meu costat em va explicar que veure’l en acció es un autèntic espectacle. Te un poder, una màgia, quelcom especial que transforma els seus adversaris. Es capaç de mimvar la moral del lluitador més psicològic, fins i tot havia vist com els boxejadors més professionals havien comes errades de principiant davant d’ell. Havien intentat trobar una explicació a aquest enigmàtic fenomen (la pressió del moment, la por davant d’un gegant de tal envergadura, la inacabable llista de títols obtinguts i de rivals noquejats…) però cap explicació era prou potent.

 

Imatge

L’aspirant

 El pobre aspirant era un pes mig-pesat, 75 kg i era un total desconegut. La meva impressió va ser que es tractava d’un lluitador amateur, però no vaig gosar dir res degut a la meva total incultura pel que fa la boxa. L’home del meu costat em va dir que aquest xitxarel·lo no era pas rival per un monstre com aquell. Va vaticinar que el gran favorit jugaria amb ell, ballaria amb ell, el faria parar boig i el derrotaria d’un simple ganxo… Tot i la meva desconeixença creia que el bon home tenia raó, no veia com aquell saquet d’ossos seria capaç d’apropar-se a aquella bestia sense rebre una bona coça.

 

Imatge

El favorit va passar pel passadís rodejat de seguidors que li demanaven autògrafs o que li suplicaven la tovallola que duia al voltat del coll. El lluitador va creuar sense dirigir ni una sola mirada al públic, amb la seva caputxa gegantina cobrint-li el front, només se li podien veure els llavis i semblava estar molt seriós. Al arribar al ring, el seu nom va ser anunciat per megafonia i la grada va embogir. Es va treure la caputxa i tot seguit el barnús, va fer unes quantes virgueries amb els punys i va seure a una cantonada del ring on l’esperava el seu entrenador.

 

Imatge

L’aspirant va sortir mig emporugit, va enfilar el camí cap al ring a cara descoberta i buscant entre la multitud com si estigues esperant trobar a algú. Al voltant seu no hi havia grans multituds ni res per l’estil. Vaig poder veure com tot just abans d’arribar al ring va abraçar-se amb un petit grup de gent entre el que hi havia homes, dones, nois i noies. Un cop va passar per sota les cordes del ring el seu nom va ser anunciat i tan sols aquest petit grup de gent amb el que s’havia abraçat va mostrar-li el seu suport. Un cop deslliurat del seu barnús el nostre aspirant es va situar a la cantonada oposada del favorit i sorprenentment no hi havia entrenador a la seva zona. Vaig mirar detingudament, de fet us seré sincers, em vaig arribar a posar d’empeus i no vaig veure entrenador per enlloc. Innocent de mi vaig provar de posar-me de puntetes i vaig fer la visera amb la mà, però res… Semblava ser que aquell pobre noi estava abandonat a la seva pròpia sort.

 

Imatge

L’àrbitre va ser acte de presencia a la pista del ring, amb un gest va indicar que els dos gladiadors s’apropessin al centre i els hi va dir no se que (era impossible escoltar res des de la distancia). Un cop finalitzades les instruccions els lluitadors van xocar ambdós guants amb els del seu adversari i van fer 4 passes enrere. Va aparèixer una noia jove vestint un bikini de color festuc mostrant un cartell que posava “ROUND 1” i es van començar a escoltar tot de xiulets provinents de la graderia i altres floretes envers la noia. Durant aquests instants em vaig quedar embadalit observant la tranquil·litat del favorit contraposada a la inseguretat del nostre aspirant que seguia mirant a la graderia en direcció a on estava el grup el qual li havia mostrat suport. I va ser el gong el que em va alliberar d’aquell estat de trànsit i em va retornar a la realitat del que havia pagat per veure. Amb el gong el públic va embogir i els lluitadors es van apropar de nou. I a partir d’aquí va començar un espectacle que més que una lluita el compararia amb un ball. Els dos es movien com seguint una coreografia, els peus eren el mes important, endavant, endarrere, esquera… Amb les mans procuraven cobrir-se la cara i de tant en quant deixaven anar un cop de puny però amb més intenció d’impressionar que no de impactar. Aquesta situació es va mantenir així durant una bona estona, els crits del públic van anar in crescendo i el nerviosisme es notava en el nostre aspirant. Va intentar dos atacs que el favorit va blocar perfectament com si d’una rafega d’aire es tractes. El públic va començar a cridar més i més fort, no paraven de donar-li ordres, dir-li que havia de fer, com i quan i mentre tot això anava guanyant més intensitat i velocitat el favorit se’n enfortia donant voltes en cercles al voltant del aspirant mentre li anava donant copets per desestabilitzar-lo.

 

Imatge

Va ser en aquest moment quan l’home assegut al meu costat va dir:

–          Ja està. Ja el té. El pobre noi te collons, això no ho negarem, però la situació la superat. Ha perdut el nord fixat, mira-li els ulls, fixa’t en l’expressió de la cara, senzillament ja no sap no on esta ni que es el que ha de fer.

 

Imatge

Vaig mirar atentament al pobre aspirant. Estava perdut. No sabia on mirar. Mirava a terra, a munt. Em va donar la impressió de que ja no recordava ni que havia de fer, el favorit se li creuava per davant i no movia ni un múscul per intentar tombar-lo. Havia perdut el rumb, la situació l’havia superat. Vaig buscar a la grada el petit grup que li havia mostrat suport i el vaig localitzar. Allà estaven, cridant, gesticulant que no es rendís, que seguis, però el pobre aspirant semblava sord, no reaccionava davant res. I va ser llavors quan el favorit avorrit de jugar amb la seva nova joguina, es va plantar davant del aspirant i li va clavar un ganxo en tota la mandíbula. El cop va venir de baix i va aixecar el nostre aspirant mig metre del terra. El públic va emmudir de cop i vaig poder escoltar perfectament el soroll del cos impactant contra la lona. L’aspirant va quedar estes a terra i l’àrbitre va començar el compte enrere: 4… 3… i de sobte del silenci va emergir la veu del grup de suport del pobre aspirant. Havien abandonat les seves local·litats i estaven a la cantonada que corresponia a l’entrenador. Cridaven, cridaven fins a morir, colpejaven la lona, movien les cordes i no paraven de cridar el seu nom suplicant-li que s’aixequés. 2… 1… I l’aspirant va aixecar-se, es va posar dret amb certes dificultats. L’àrbitre va declarar un descans i els dos lluitadors van dirigir-se cap a les seves respectives cantonades. El nostre renascut aspirant tenia el llavi trencat i li brotava un doll de sang de la comissura esquerra de la seva boca. Se’l veia greument afectat. Al arribar a la cantonada va ser rodejat per el seu grup més proper i el van començar a sacsejar, va rebre abraçades, petons, copets a l’esquena  i tot un seguit de mostres d’afecte i de sentiments que aquell grup de gent tenia envers ell. Fins i tot li van oferir un mocador per eixugar-se la sang del llavi però sobretot el riu de llàgrimes que brotaven dels seus ulls, sense saber ben bé perquè. El jove aspirant semblava imbuït per una força renovadora, purificadora i que l’omplia de força. Ja no tenia la mirada perduda, ja no buscava, dons ja havia trobat. El combat es trobava en el moment més interessant i l’home del meu costat tenia la boca oberta de pam a pam. Realment em moria de ganes de veure com acaba aquest enfrontament.

 

Imatge

De sobte un pensament em va venir al cap: Quina hora deu ser? I hem vaig adonar que ja eren les cinc de matinada de Diumenge. No podia quedar-me ni un segon més ja que el meu vol de tornada a Wroclaw sortia a les cinc menys cinc del Prat. Així que vaig abandonar el pavelló per agafar el meu vol de tornada amb un gran neguit per conèixer el final d’aquesta historia…

 

Gràcies a tots i cadacún dels entrenadors que he tingut durant aquests dies tant a Barcelona i a la distacia sigui a traves de la via que sigui. Perdoneu-me si no us escoltava pero potser es que no us podia sentir tant bé com m’hauria agradat. I a tu, gracies, gracies de debó per complir la promesa que sempre ens haviem fet quan arribesim a una situació aixi, ho has fet molt fàcil una cosa que es impossible. Només vull recordar que el futur no està mai escrit…

 

Petons i abraçades per tothom! 😀

Imatge

Jesień vol dir tardor, zimno vol dir fred i la resta ja ho sabeu!

Jesień means autumn, zimno cold and the rest you already know!

Per primer cop intentaré escriure el bloc en català i anglès ja que hi ha gent que em llegeix i el català com que no el dominen… A veure que passa!

For the first time try to write blog in English and Catalan as there are people who read me and Catalan and they don’t know it… Let’s see what happens!

ImatgeA Wrocław fa dies que va arrivar la tardor! Tots els arbres estaven de color groc i els terres plens de fulles, la convinació era molt maca pero tot i que ho vaig intentar algunes vegades, no vaig conseguir fer “la foto” que realment volia. Una on es veies el contrast de colors, en part també perqué el cel estava tot el dia ple de nubols i no veiem gairebé la llum del sol o el blau del cel… Pero aixó va canviar. En un arrebato de “bojeria” vaig comprar uns bitllets per anar a passar el cap de setmana a Olsztyn. M’explicaré…

In Wrocław the fall arrived a few days ago! All the trees were yellow and floors full of leaves, the combination was very nice although I tried a few times, I can achieve “the photo” I really wanted. One where you could see the contrast of colors, partly because the sky was cloudy all day and we can’t see nearly sunlight or blue sky … But that changed. In one “Crazy Attack” I bought a ticket to spend the weekend in Olsztyn. Let me explain …

Imatge

Resulta que a Białystok vam tenir durant el nostre mes allà un grup d’estudiants polonesos que ens van ajudar en tot el varem necesitar, ens van preparar activitats, sortides, festes… Gracies a ells la integració va ser molt més profunda i rapida (i si tenim en compte que alguns de nosaltres només passavem un mes allà, aquest últim punt es important). Dons bé, jo vaig establir amistat amb dues noies de Białystok, l’Ania i la Magda, son les dues que més em van ajudar i realment es van preocupar molt per a que passesim un bon temps allà. Un cop acabat el curs, la Magda va marxar a Olsztyn a estudiar i l’Ania es va quedar a Białystok estudiant. A l’Ania la vaig veure l’ultim cop quan vaig tornar a Białystok pero la Magda no va poder venir.

It turns out that in Białystok we had during our days there a group of Polish students who helped us in everything we need, they prepared activities, outings, parties … Thanks to them, the integration was much deeper and faster (and if you consider that some of us we were only there for one month, this last point is important.) So well, I befriended with two girls Białystok, Magda and Ania, are the two ones that really helped me and they were really concerned to make us spend a good time there. Upon completing the course, Magda went to study in Olsztyn and Ania stayed in Białystok student. I saw Ania the last time when I returned to Białystok but Magda could not come.

Imatge

En una mena d’atac de bojeria ens vam comprar els bitllets d’autobus amb l’Ania i ens vam presentar divendres a Olsztyn en plan sorpresa! Va ser molt divertida la cara de sorpresa que va posar. Realment es mereixia una sorpresa per alegar-li els dies (està estudiant lluny de les seves amistats i esta una mica desanimada), ja que ens va ajudar a buscar pis inclus desde la distancia concertan-nos una cita amb la propietaria (ja que nomes xerra polones) i a més que el seu sentiment de sentir-se lluny dels seus amics era (i en part encara es) el mateix que sentia jo al trobarme lluny dels meus amics del curs de EILC de Bialystok i hem compartit penes…

In a sort of crazy attack we buy bus tickets with Ania and we plan to apear on Friday in Olsztyn as asurprise! She really deserved surprise to cheer her up (she’s studying away from his friends and is somewhat discouraged), since helped us to look from the flat included concertan get an appointment with the owner (because they only speak Polish) and also her feeling of being away from their friends was (and partly still is) the same as I felt being away from my friends of course EILC Bialystok and we just shared the same feeling. 😀

Imatge

Cal dir que ha estat un molt, molt bon cap de setmana, he menjat menjar Polones cuinat per elles (de fet no em van deixar cuinar), hem visitat la ciutat d’Olsztyn que realment val la pena veure, he entrat en contacte amb la neu per primer cop en aquesta temporada, hem sortit de festa per Halloween amb un “maquillatge” d’emergencia, hem begut Kadarka (un vi forrça tirat) i Tequila (molt tirat) i fins i tot hem vist una pelicula. Realment m’he sentit molt acollit entre polonesos que resulta que tenen fama de ser poc oberts i poc hospitalaris, el que comentava dels estereotips… Realment s’han portat molt i molt be amb mi i tant sols fa un mes i poc que les conec pero podria dir que les considero amigues meves. Suposo que es una de les virtuds del Erasmus. 🙂

I must say that was a very, very good weekend, I ate Polish food cooked for them (actually  they would not let me cook), we visited the city of Olsztyn (really worth watching), I got in touch with Snow for the first time this season, we went to a Halloween party with emergency “makeup”,we’ve drunk Kadarka  (A very special wine) and Tequila (in shots) and we’ve even seen a movie. I really felt very welcomed among Poles, is said that the Poles are not very open and not very hospitable. As I said two posts before, that are just stereotypes … They’ve been really, really nice with me and I only know thay just from one month and a half before, but I can consider they as my friends. I suppose that one of the virtues of Erasmus. 🙂

Imatge

I va ser a Olsztyn on diumenge ens va fer un dia radiant, feia fred, si, pero el sol brillava a dalt de cel, els colors que a Wroclaw semblaven grissosos, aquí tenien les mil i una tonalitats que us pogueu imaginar, aixi que vaig treure la camera i vaig disfrutar com un nen petit amb una joguina nova el dia de reis!

And it was in Olsztyn on Sunday, surprisely it was a amazing day, it was cold, yes, but the sun shone at the top of the sky, the colors that seemed grey in Wroclaw, there were a thousand and one shades you can imagine, so I I took the camera and I enjoyed as a small child with a new toy the day of kings!

Imatge

Ahir em vaig menjar unes altres 11h d’autobus per a tornar fins a Wroclaw. Cal dir que 11h no deixen de ser un pal pero els preus son ridiculs (estem parlant de 15€ anar i tornar perfectament) aixi que realment les 11h d’autobus han valgut la pena. Fins i tot vaig tenir un guitarrista amenitza-me la tornada!

Yesterday I spent others 11h in the bus to return to Wroclaw. 11h must say that they are still a stick but the prices are ridiculous (we’re talking about 15 € for going and  coming back) so I really have 11h bus worthwhile. I even have a guitarist brighten me back!

El seguent objectiu es prepara un tour per a la Marina i la Gemma que arriben demà passat i les he de treure a coneixer Wroclaw! I visitar Krakovia per fí!

The next goal is preparing a tour in for Marina and Gemma arriving the day after tomorrow and I get to know Wroclaw! I visiting Krakow at last!

Ara només em queda organitzarme els caps de setmana per a poder disfrutar d’activitats com aquesta i coneixer realment i d’aprop el que es Polonia, de fet ja ho diu el meu bloc, “Soc un Polac descobrint Polonia”.

Now I have to arrange my weekends to be able to enjoy activities like this and get to know really how is Poland and the Polish people from the inside, actually my blog says it, “I am a “Polish”, discovering Poland.”

 

Dziękuję bardzo Magda i Ania!

Do zobaczenia!!

A teraz, Wrocław!

Posted: 24 Octubre 2012 in Uncategorized

Imatge

Es a dir: I ara, Wrocław! 

Després del allau de demandes critiques i demandes aquí estic de nou! Crec que fa gairebé un més que no posava res de res… Ja m’he excusat varies vegades abans aixi que tornar-ho a fer no ser si tindria gaire sentit…

 

Imatge

Finalment he tornat a entrar dins d’una mena de “rutina” en aquesta nova ciutat que s’ha convertit (tot i les dificultats en “casa meva”). Ja he començat les classes a la universitat d’aquí tot i que la cosa deixa una mica que desitjar… Tenim molts poc dies de classe a la setmana, de fet hi ha setmanes que només tinc classe els dimarts de 8 a 11 i “sanseacabó”. Això te coses bones i dolentes, una quantitat de temps lliure brutal per planificar viatges, sortides… i també per avorrir-se i que bàsicament l’aprenentage no serà ni de bon tros comparable amb el que estaria rebent a Barcelona. Tot i aixi crec que l’experiència ho compensa. Hi ha coses que no et planteges quan vius a casa amb els “papes”. Aquí he de planificar les compres, els dinars, sopars, rentadores controlar les despeses per no estirar més el braç que la maniga, netejar, netejar i després netejar… Son coses que personalment crec que no es paguen amb diners. Bé es cert que això m’ho podria haver trobat a BCN si hagués marxat a viure fora de casa, però a més aquí estic aprenent moltíssimes més coses com a persona. Com que els estereotips solen ser exageracions pero sempre tenen un reflex d’una realitat tot i que sovint magnificada, que els prejudicis i les primeres impressions no valen una merda (perdó per la expressió), que si realment vols coneixer a algú fes-ho i no et deixis guiar pel que et diguin o pel que et sembli… Al igual que el meu viatge a Nicaragua al 2005 em va fer canviar com a persona i replantejar me certs aspectes de la meva vida, com per exemple els meus estudis, aquesta experiència m’esta fent creixer com a persona, i com ja he dit abans, això no es paga amb diners. No repetiré més aquesta frase ja que tal i com esta el pati al final ens quedarem sense beca tots els Erasmus… 😀

 

ImatgeWrocław és una ciutat preciosa! Es la ciutat més gran del est de Polonia amb 2160 hab/km² i el seu lema es “miasto spotkań” que significa “lloc de trobada”. Si em feu comparar Wrocław amb alguna altra ciutat m’atreviria a dir que l’ambient que es respira es lleugerament similar al de Salamanca pero més gran. La ciutat esta creuada pel riu Odra formant un munt d’illes connectades per un munt de ponts, si no recordo malament es la ciutat amb més ponts després de Venecia. De fet un dels molt sobrenoms que rep la ciutat es de “La Venecia del Est”.Imatge

 

La plaça de mercat “Rynek” es el cor de la ciutat. Al bell mig hi ha l’ajuntament que es un edifici antic amb una façana increïble amb un rellotge llunar que recorda al de Praha (o això diuen perquè jo no l’he vist… encara…). El propi edifici del ajuntament esta creuat per carrerons amb cafeteries, bars, galeries d’art i restaurants en els que podries passar dies per descobrir-los. 

 

Imatge

I els “enanitos” que estan per tot arreu! Miris on miris en podràs trobar… Estan pel terra, als fanals, als centres comercials… I no només al centre! En total hi ha uns 235 repartits per tota la ciutat i les tendes per turistes venen mapes per anar-los a buscar. Diu la llegenda que al costat de Rynek hi ha l’entrada al mon del nans i que 12 cops al any, cada 30 dies, sobre la porta i un nou nan apareix a la ciutat. N’hi de tot tipus, alguns representen una professió  d’altres una tradició, d’altres simplement interactuen amb la ciutat com si fosin un “ciutadà” més. M’he proposat intentar fer una foto de tots els que trobi… A veure com evoluciona aixo! Si us poseu pesats un dia us explicaré la historia del nans!

 

Imatge

Una de les altres atraccions que te Wrocław es un jardí japonés. Es una cosa una mica rara perquè amb la rasca que fot aquí al hivern hi ha moltes flors i plantes que es moren i les han de replantar al la primavera. De fet el jardí tanca a finals de novembre si no ho he entès malament… De totes maneres val 2€ i es un lloc maco per passar la tarda i distreure’s fent fotos.

 

Imatge

Per útltim dir-vos que ja m’he fugat de la residencia! Estic en una planta d’una casa amb les dues noies amb les que vaig venir aquí des del curs de Białystok. Tenim habitacions individuals i ens en sobra una per a la que estem buscant a dues persones (no espanyoles, no italianes) que vulguin compartir habitació, i pis amb nosaltres. En la propera actualització (juas) us posaré fotos del piset :D!

 

 Imatge

I ara us abandono que m’en vaig a veure el Madrid a la Champions a veure si perd una miqueta…

 

Do widzenia!

P.D. Comentad malditoooos!

 

Wrocław

Posted: 5 Octubre 2012 in Uncategorized

Imatge

 

Estic viu! Estic molt be pero ara mateix necesito centrarme… M’està costant re-obrirme de nou a fer noves amistats i mes si tenim en compte que el 80% d’Erasmus aqui son Espanyols (no m’ho invento jo son estadistiques oficials). Per a mi els meus amics a Polonia, la meva “familia” Polonesa va quedar repartida per Bialystok, Warsaw, Craków, Olsztyn i Bydgoszcz… Només tres hem anat a Wrocław i tot i que la ciutat li dona mil patades a Białystok li falta algo, i aquest algo es la gent. Estic a una residencia realment cutre compartint habitació amb 2 nois d’Alacant molt majos, pero em sap greu… No es el mateix… Troba a faltar a tota la gent amb la que vaig convire 24h al dia durant un mes sencer. Tambe hem inciat la epopeya de buscar un piset per compartir entre els 3 que vam venir del curs junts i si podem posar-hi algu més que no sigui Espanyol millor que millor pero la cosa es fa dificil… Ja diuen que “Quien espera, desespera” i ara per ara ja he pasat per la fase de desperació i m’estic submergint en l’acceptació. Estic viu, tinc un sostre, un llit, una cuina amb 40 espanyols, una tassa de water amb 40 espanyols i 3 dutxes amb 40 espanyols… Si surt una opcio millor l’agafare si no… A adaptarse!

 

 

Tinc ganes de estabilitzarme una mica per poder recorrer tota la ciutat i perdrem per ella, descobrir-la de debó… Per les nit sento com em crida pero em resisteixo. Fins que no pugui disfrutar-la plenament amb els 6 sentits (incloent-hi la camera de fer fotos) em nego a endur-me una mala impresió! Sento no escriure gaire més pero realment “I’m not in the mood” com intento dir per aqui buscant algú amb qui mantenir una bona xerrada en un idioma que no sea el bello idioma de Cervantes.

 

Pożegnanie!

Bóg Honor Ojczyzna

Posted: 17 Setembre 2012 in Uncategorized

Lema no-oficial de Polònia que vol dir el següent: Deu, Honor i Patria

Desprès de la ressaca post onze de setembre, vaig passar-me el 12 mirant diaris d’arreu veient com de lluny havia transcendit la manifestació de dimarts. La gran pregunta es: i ara que? Però no patiu, no faré una dissertació política ara per ara.

Desprès d’un dimarts per la nit de somni (pantalons curts i màniga curta) un noi polonès ens va advertir de que es tractava del últim dia d’estiu. Ens va explicar que es bastant típic que hi hagi una nit en la que fa molt i molt bon temps, però que desprès, se acavo! Tant pot diluviar com nevar… I així va ser… Dimecres teníem programades unes jornades esportives durant la tarda, però l’únic esport que podríem haver practicat era el Waterpolo. De manera que ens vam quedar tancats a la residencia jugant a pòquer i estudiant una miqueta Polonès en previsió de la hecatombe de Divendres.

 

I irremediablement va arribar Dijous i això només pot voler dir una cosa a Bialystok: 1 cervesa = 1 PLN. I va ser llavors quan vaig descobrir una altra de les realitats de Bialystok. No dic de Polònia perquè no vull generalitzar, no conec res mes que aquesta ciutat i només des de fa un mes. Resulta que al sortir de la disco un francès, un alemany i jo (i no, ara no ve un acudit…) estàvem asseguts davant d’una licoreria menjant-nos un kebab per tenir alguna cosa a la panxa quan un noi polonès ens va demanar una cigarreta i es va posar a xerrar en angles amb nosaltres sobre Barcelona i la sagrada família. De sobte van aparèixer dos nois, amples com a armaris que sense mediar paraula ens van intentar pegar pel fet de que érem estrangers. Vam entrar a la licoreria i els energúmens ens van seguir increpant un cop dins fins que el dependent els hi va advertir que hi havia càmeres de vídeo i que si no marxaven trucaria a la policia. Van marxar els dos “armaris” i el noi que parlava angles va dir que ho sentia, que intentaria allunyar als seus “amics” perquè poguéssim agafar un taxi, però que si sortíem ara ens mataven. Així que vam esperar uns 10-15 min fins que van marxar i vam agafar un taxi. Al dia següent vam explicar la “anècdota” a la professora que ens va dir que se sentia molt avergonyida però que lamentablement, a la regió on estem aquestes coses passen amb certa freqüència. La cosa quedaria aquí si no fos perquè el Divendres a la tarda es va muntar una manifestació a la plaça central de Bialystok farcideta de gent amb estètica neonazi. Vaig preguntar a un asiàtic que estava mirant l’espectacle si sabia de que anava tot allò i em va contestar que, en principi era una mani en contra dels sous tant baixos que imperen a Polònia però que les consignes que cridaven eren de tipus “Polònia només per als Polonesos” “Estrangers torneu-vos a casa” etc etc… Inevitablement em va venir al cap el discurs del fill de p… del Anglada. El que se’m va fer rar es que estem parlant de Polònia, probablement el país europeu que mes racisme ha patit durant la 2a guerra mundial i a posteriori amb els russos. La resposta (o com a mínim, una possible explicació) la vaig tornar a trobar en la meva professora. Em va explicar que el problema que hi ha a Polònia (un d’ells) es que la gent que va patir la brutalitat de la 2a GM ja no hi son, o bé perquè els van assassinar o bé perquè van emigrar, de manera que tot i les lliçons a les classes, les pel·lícules i els monuments manca aquell sentiment de: El meu avi va ser afusellat i tirat a una fosa comuna no se on, o El meu tiet va ser deportat a Auschwitz i no l’he tornat a veure mai més. Això se li pot sumar, que aquesta regió es troba fent frontera amb Bielorrússia i Rússia i de fet es força comú que la resta de Polonesos es refereixin a aquesta zona com la Polònia Russa, i això porta a que hi hagi una “necessitat” de fer valdre la identitat polonesa i “enaltecer la pàtria”.

 

Us parlo de tot això perquè m’ha passat i he trobat interessant explicar-ho però no m’agradaria que ara us emportéssiu la imatge de que Polònia, o la regió on estic, es el paradís dels neonazis. Simplement crec que si la gent es conscient d’aquest problema caldria posar un parell de cotxes de policia a la sortida de les discoteques (es un carrer amb 4 discos i 8 pubs) per evitar problemes majors i més si parlem d’una ciutat que en dos setmanes esta farcida d’estudiants al estil Salamanca.

 

Dissabte vam anar d’excursió i vam visitar un riu, una sinagoga i dues esglésies. Com veieu ja m’he immunitzat al tema religió, ja ni m’indigno… Ara posats a demanar hauria sigut curiós visitar un temple Budista. 😀 Ara essent sincer, va ser la millor sortida de totes les tres que hem fet, vam visitar un palau (per fora) i un castell on vam dinar una mena de pollastre amb una salsa que era la definició de la paraula “dolç” feta salsa. Arruïnava el pollastre. Desprès vam visitar el castell que va estar força bé també, però el més important es que em vaig inflar a fer fotos. Moltíssimes. Realment no se si serà que tot em crida l’atenció però vaig aprofitar per fer unes 300 fotos i la feina ha vingut triar-ne algunes desprès. He aprofitat per passar a HDR algunes de les que vaig fer i el resultat es xulissim, es nota que no es foto al 100% natural però us asseguro que no hi ha photoshop ni retoc de la imatge (per si algú li interessa: http://es.wikipedia.org/wiki/High_dynamic_range)

 

 

I això es tot, ahir va ser el dia per vaguejar i mandrejar, i avui hem començat la última setmana de Polonès i la ultima setmana a Bialystok, en part tinc ganes de marxar a Wroclaw i conèixer una nova ciutat (tothom m’ha dit que es la ciutat més maca de Polònia, i la menys freda ^^), d’altra banda sap molt de greu marxar de una ciutat que al principi em va semblar un moc, però que a força de setmanes de caminar-la i conèixer-la m’ha acabat agradant molt i de tots els meus companys/es que ara marxen cap a altres pobles però que haurem passat tot un més convivint pràcticament 24h al dia.

Do Jutra!

 

P.d. Mireu el video que ens han posat avui a classe sobre la historia de Polònia: http://www.youtube.com/watch?v=-UL8MCgwTlk

 

Tornarà a ser rica i plena!

Posted: 11 Setembre 2012 in Uncategorized

Imatge

Avui només puc dir que he sentit (i estic sentint) molta, moltíssima enyorança. Porto tot el dia mirant els diaris per internet, seguint la manifestació i s’em posa la pell de gallina. Desitjaria poder estar aquí amb tots vosaltres al carrer manifestant-me per el meu país que tant m’estimo.

Tots els meus companys de classe m’han que quina importancia tenia aquest dia i que es conmemorava. Primerament s’han sorprés de que celebrem una derrota pero un cop aclarit el significat els hi ha semblat molt patriotic. D’altrabanda el motiu de tot aixo m’ha resultat molt complicat d’explicar, si tenim en compte que en catala o castella ja resulta feixuc imagineu-vos en angles on el meu vocabulari sobre aquests temes fa aigues per tot arreu. Finalement m’he pogut fer entendre miniament escudant-me en la facil comparació amb Escocia ja que es un exemple ben internaciónal, deixant clar que hi ha alguns matissos diferents. Al final tots ho han entes i han dit que era força lògic, tampoc esperava que es disposessin a portar-me la contraria o iniciar una discussió, pero ràpidament han identificat aquest “conflicte” amb altres similars repartits per arreu d’Europa i s’ha reafirmat dient que trobaven justes les aspiracions dels Catalans. Els hi he deixat clar que personalment no tinc cap odi envers els Espanyols, de fet soc conscient que soc Espanyol pero: Ho sento, jo em sento més Català que Espanyol.

 

No renegaré mai dels meus orígens cañí, del meu aví guardia civil, de la Galicia dels meus altres avís, son part del seu llegat i jo l’accepto de tot cor. Em seguiran agradant grups de musica en castellà, coneixerà a gent d’arreu d’Espanya (i del mon) i qui sap si acabar vivint a una altra comunitat autònoma. S’em seguirà fent la boca aigua amb el Gazpacho, el Salmorejo, la Cuajada, el Cochinillo, el cocido madrilenyo i tantisimes maravelles culinaries de la cuina espanyola i que aquests dies estic enyorant tant. Seguiré indignat amb la classe política espanyola i catalana a parts iguals ja la independència no ens porta a una política més transparent i honesta.

Pero el que no puc entendre es per que la gent de les altres comunitats autònomes te dret a decidir sobre el que fem a casa nostra? Es cert, com deia el Dani que Catalunya pot tenir una certa tendència cap al victimisme, pero Espanya te una certa tendència al anti-catalanisme o dit d’una altra manera a “homogeneïtzar” Espanya.

La Marina un cop em va parlar d’una entrevista que feien als Suecs i els hi preguntaven per la independència de Noruega al 1905. Els hi deien: Perque els vau deixar marxar? La resposta era senzilla, simple i preciosa: Si es el que ells volien, perque els hi ho havíem d’impedir? Arribarà el dia en que la societat Española sigui prou madura per a fer una reflexió d’aquest nivell? Personalment tinc la esperança de que aixo passi i mes d’hora que tard. 

Avui més que cap altra dia dels 23 que porto a Polonia, em sento un “Polac” fins al moll de l’os.

 

Bon cop de Falç!